Josep Tejedo

Director General de Mercabarna

Es parla de Mercabarna com a motor econòmic de Barcelona i Catalunya; per què?

Mercabarna és un dels motors econòmics de Barcelona i Catalunya per dues raons. La primera és que el sector agroalimentari, pel volum que genera en termes de PIB, de llocs de treball, de facturació i d’exportació, fa que sigui un sector econòmic de primer nivell.

Mercabarna està al capdavant d’aquest sector agroalimentari, ja que té actualment 700 empreses, 7.000 treballadors, una facturació que ronda els 5.000 milions d’euros i proveeix de productes frescos a uns 10 milions de consumidors. Tot això, concentrat en un espai de 90 hectàrees, fa que siguem un pol econòmic de primer nivell.

La segona és que Mercabarna competeix en el mateix rànquing que el mercat central de París, Rungis, que té una conurbació que quintuplica la de Barcelona, però ens diferencia la gran concentració d’empreses de producte fresc i serveis logístics especialitzats que tenim, el dinamisme d’aquestes companyies i la nostra ubicació estratègica, al costat del Port, l’Aeroport, i de tota l’àrea logística que ens envolta.

Quines han estat les principals xifres de l’activitat de Mercabarna durant l’any 2015

Tots els sector de Mercabarna han crescut una mica en 2015, menys el de la flor i la planta, que ha acusat molt el descens del consum com a conseqüència de la conjuntura econòmica.

La comercialització dels mercats centrals de fruites i hortalisses i peix ha augmentat al voltant d’un 2% respecte a 2014. En 2015, els sector de fruites i hortalisses i peix –formats per les empreses dels mercats centrals i les de la Zona d’Activitats Complementàries, dedicades a l’elaboració, distribució i import-export– han comercialitzat 1.700.000 tones i 161.288 tones, respectivament.

Els sacrificis a l’Escorxador (22.000 tones de carn) han augmentat un 7,4% respecte al 2014.

Les exportacions dels diferents sectors que operen a Mercabarna també han crescut respecte al 2014, fins a arribar a prop del 35% del total comercialitzat.

Cal ressaltar que el sector de fruites i hortalisses de Mercabarna és el més important d’Europa quan a comercialització de productes.

Dels productes que passen per Mercabarna, quins s’exporten, en quin tant per cent i quins són els principals mercats internacionals

Del 1.700.000 de tones de fruita i verdura que cada any passen per Mercabarna, se n’exporta més d’un 30%. D’aquests productes, que són principalment de temporada, més d’un 90% surten en camió cap als mercats exteriors.

Així, els volums més grans exportats tenen com a principals destinacions el sud de França i d’Alemanya i el nord d’Itàlia, a més d’altres països europeus com Txèquia, Hongria, Bulgària i, fins i tot, s’arriba a Lituània, que ha vingut a substituir Rússia des que aquest país va prohibir l’entrada de productes agroalimentaris europeus. Més esporàdicament i en menors volums es fan operacions amb la Xina, els Estats Units o Canadà.

El sector del peix ha mantingut un volum d’exportacions estable que se situa prop del 20% del total comercialitzat, sent els mercats principals França, Itàlia i Portugal.

El sector carni ha incrementat fins a un 40% les exportacions, gràcies a la consolidació de la demanda de vedella i xai als mercats del món àrab i al increment de la venda a mercats tradicionals com França i Portugal.

El més important és que Mercabarna, com a centre de concentració d’empreses en competència entre elles i d’acumulació  de productes d’arreu d’Espanya i també importats, té una capacitat d’oferta que li permet ser una garantia exportadora en varietat de productes, qualitat i preu.

Un altre element de competitivitat és que molts dels operadors de Mercabarna fan picking de productes, és a dir, que és habitual que els camions que surten d’aquest polígon alimentari cap a altres països vagin carregats de diferents fruites i hortalisses; aquesta agrupació de diferents productes només es pot aconseguir quan tens molt volum i operes amb un ampli ventall de productors i amb una gran varietat d’orígens, tant nacionals com internacionals.

Si, per exemple, s’importa de Sud-amèrica un major volum d’un determinat producte, perquè una part d’aquest es re-exporta a Europa, es poden aconseguir millors preus per la acumulació d’oferta d’un mateix producte a Mercabarna, la qual cosa beneficia el mercat intern i el consumidor d’aquí.

L’any 2013 es crea el Cluster Mercabarna Export; quins són els seus principals objectius i en què estan treballant?

L’objectiu principal és assolir que les empreses exportadores de Mercabarna siguin cada cop més competitives per poder augmentar el seu nivell exportador.

Moltes empreses han basat el seu creixement en l’exportació, i més arran de la davallada del consum intern. Però hem de continuar treballant perquè el volum d’exportacions segueixi creixent, i una bona manera d’ajudar a les empreses des de Mercabarna és generar sinèrgies de resolució global. És a dir, no només reunir a empreses que exporten sinó veure què necessiten aquestes per exportar més. És per això que des del Cluster Mercabarna Export ens ocupem de, per exemple, estudiar possibles nous mercats, organitzar missions directes (per vendre a fora) o inverses (perquè vinguin a comprar), participar en fires, reunir-nos amb operadors de càrrega, com per exemple ho vam fer amb la companyia aèria Emirates, perquè les empreses de Mercabarna tinguin una millor oferta de serveis logístics.

Un altre cas d’èxit va ser la posada en marxa d’una línia marítima per a tràfics ro-ro que connecta el port de Barcelona amb Algèria, que es va iniciar en part gràcies a la petició feta per empreses que operen a Mercabarna i que exporten per via marítima carn i ara també fruites.

Pel que fa a l’exportació, a Mercabarna volem ser protagonistes del moviment econòmic que genera el sector agroalimentari i que es mou al Mediterrani.

Fora d’Espanya, el principal centre d’aprovisionament amb el que competeix Mercabarna és el de Saint Charles a Perpinyà?

Mercabarna i Saint Charles sempre ens estem mirant de reüll, però crec que, ara per ara, el mercat de Perpinyà està “preocupat” pels moviments de creixement i d’expansió que viu Mercabarna.

De tota manera són sistemes diferents; aquí tenim 90 hectàrees, de les que 180.000 metres quadrats són de mercat; Saint Charles té només 11.000 metres quadrats de mercat, tot i que la seva zona logística és més important que la de Mercabarna, de moment…

Llavors, per què es parla tant del pols o competència entre Mercabarna i Saint Charles…

Perquè abans que a Barcelona existís inquietud per la logística, Saint Charles feia la capil·laritat de qualsevol producte espanyol; els camions arribaven a Perpinyà i no seguien, perquè ells s’ocupaven de fer la distribució i la diversificació. A través d’aquesta especialització, Saint Charles es va constituir en un gran pol logístic. Però ara hem avançat i tenim una bona distribució logística, amb la qual cosa a l’empresari de Mercabarna li és més rendible organitzar la seva cadena logística des d’aquí que no des de Perpinyà, perquè seria com tenir un intermediari en la distribució.

És a dir, el protagonisme de Saint Charles ha vingut donat per la seva capacitat logística. Saint Charles manipula un gran volum de productes i, segurament, té i tindrà el seu espai sempre i quan sigui competitiu. Però a Mercabarna la competitivitat que busquem per a les empreses aquí instal·lades és que tinguin la millor logística possible i propera.

Acaba de tornar de la fira Fruit Logistica celebrada a Berlín, en la que Mercabarna ha participat juntament amb el Port de Barcelona i la naviliera Grimaldi Lines en un estand conjunt. És una fórmula que ja han repetit altres anys i també a la fira Fruit Attraction que es fa a Madrid. A què respon aquesta fórmula de participació?

Aquest ha estat el tercer any consecutiu que hem participat amb el Port de Barcelona i Grimaldi, i els dos últims també hem afegit a l’associació de majoristes de fruita i hortalissa de Mercabarna, a la fira Fruit Logistica que es fa a Berlín i que és la més important d’Europa d’aquest sector; i també vam estar l’any passat a la fira de Madrid seguint la mateixa fórmula.

Ho fem així perquè, des del primer moment, ha estat un partenariat d’èxit; de fet, això no ho havia fet mai ningú i, ara, a la fira trobem un bon grapat de mercats aliats amb ports…

Participar amb aquesta fórmula, en la que hi ha una col·laboració entre empreses públiques i privades i entre empreses agroalimentàries i logístiques, ens ha donat un gran èxit, probablement perquè també hem sabut aprofitar unes circumstàncies que ens fan únics i que altres llocs no tenen, com per exemple disposar dels bons serveis de Grimaldi i d’un Port de Barcelona que és el principal port del Mediterrani en contenidors refrigerats, i que potencia el transport marítim en favor del medi ambient.

Una de les missions de Mercabarna és ajudar globalment a l’empresari a reduir costos i veure què és el que necessita per a que pugui ser més competitiu; per tant, si li cal una línia logística que no existeix, la nostra obligació es parlar amb el port, les navilieres i els operadors per a crear-la.

Tot i estar ubicada a la principal àrea logística de Catalunya (port, aeroport, zona franca, zal), quines altres infraestructures de connexió contribuirien a la millora de Mercabarna com a hub alimentari i exportador que és?

L’autovia del port, que enllaçarà la zona de Cornellà i la ronda del litoral amb la zona franca i el port, serà una infraestructura molt adient per a l’activitat de Mercabarna, atès que hi podran circular els camions i, per tant, es descongestionarà força la via per la que actualment circulen.

Per altra banda també ens caldrà estar molt ben connectats amb la zona ferroviària que es desenvoluparà a l’antiga llera del Llobregat. Per a ser competitives, i poder optimitzar al màxim els recursos, les empreses de Mercabarna necessiten disposar d’un transport econòmic i que permeti ubicar les mercaderies peribles en els llocs de destí amb el mínim temps possible. I això, per la via del transport en camió, ja no es pot optimitzar gaire més. Finalment, i igual o més important, és el menor impacte mediambiental del transport per ferrocarril.

Pel que fa aMercabarna, ens cal una porta d’accés a la banda est que dóna al port, de la que ja tenim el projecte aprovat.

Així doncs, l’assignatura pendent seria la intermodalitat ferroviària?

La logística intermodal és la que encara té molt camí per recórrer, especialment pel que fa al transport ro-ro i a les autopistes ferroviàries o ferroutage, en les que el camió es puja al tren.

Per tant, hem d’estar molt pendents de que aquestes infraestructures es facin i siguin assequibles per als que ens trobem en aquest entorn.

Queda clar que una part dels productes que entren i surten de Mercabarna podrien transportar-se en tren, atès que molts camions fan distàncies que superen els 700 i 800 quilòmetres. Seria molt bo tenir l’opció de pujar el camió al tren i circular durant la nit, que és la franja horària en la que no circulen els trens de passatgers, i un cop arribats a destí fer els darrers quilometres amb el camió. A més, no hi hauria cap problema per a transportar mercaderia refrigerada, i ens adaptaríem molt a les necessitats d’horari dels receptors.

Per altra banda, quan estigui operatiu el corredor mediterrani, és de suposar que els preus del tren seran més econòmics que els del camió i, aleshores, l’exportador de Mercabarna serà més competitiu i tindrà més capacitat exportadora, i les nostres activitats seran més sostenibles en termes mediambientals.

A través de l’Associació Clúster Alimentari es va posar en marxa una comissió de treball sobre logística per optimitzar les operacions de transport de les empreses. En quins temes han treballat i a quines conclusions han arribat?

L’objectiu que perseguim a través d’aquesta comissió és la col·laboració entre les empreses de Mercabarna, buscant sinèrgies entre elles per fer més eficient el transport i la logística en la importació i l’exportació.

Les accions especifiques es van concretant segons les necessitats de les empreses que formen la comissió.

Per exemple, estem buscant operadors logístics especialitzats en transport aeri que siguin capaços d’adaptar els seus serveis a les característiques específiques del producte fresc que és molt perible. D’aquesta manera, a través d’operadors logístics i unint el conjunt d’empreses de Mercabarna interessades, hem aconseguit millores en l’oferta i el preu dels vols a els Emirats Àrabs.

Quant al transport marítim, amb el Port de Barcelona continuem treballant per trobar navilieres que facin noves rutes pel Mediterrani (Short Sea Shipping o Ro-Ro –transport decamió amb vaixell). Per exemple de Barcelona a Algèria. També volem millorar el transit time de les rutes estratègiques provinents de la costa oest d’Amèrica del sud, sobretot de Xile i Perú.

Pel que fa al transport terrestre, el que ens donaria un avantatge competitiu molt gran són les operacions de grupatge internacional, aquelles en les que el camió no va mig buit sinó ple, per exemple de fruites de diferents empreses, i en això hem avançat poc. La raó és que a les empreses que treballen un mateix producte encara els hi costa “compartir” la seva logística, bàsicament perquè no volen que se sàpiga quins són els seus clients. I és una llàstima perquè aquest tipus d’operacions conjuntes permetrien precisament reduir els costos logístics. Però atès que ja es parla de les bondats dels grupatges mixtes, pot ser que aquesta tendència vagi canviant amb el temps.

Precisament, on sí hem avançat és en les distribucions mixtes, és a dir, en aquelles en les que el camió porta diferents productes; per exemple, ara la ruta de Girona és mixta i els camions van carregats amb fruites i carn.

Mercabarna, a través del Clúster Alimentari de Barcelona, també ha establert col·laboracions amb altres clústers, com el de packaging; quin valor afegit aporta aquesta col·laboració?

Sí, aquesta col·laboració té l’objectiu de posar en contacte les empreses de Mercabarna amb les d’altres clústers i que hi puguin  col·laborar i beneficiar-se mútuament.

Per exemple,  les empreses de peix del nostre clúster alimentari expliquen les necessitats de conservació del peix fresc, perquè les del clúster del packaging aportin opcions de millora als sistemes d’envasat i embalatge i els fabriquin. D’aquesta manera, acaben beneficiant-se les empreses d’ambdós clústers.

I l’Observatori de Tendències de Mercabarna en què contribueix a la competitivitat de les empreses??

El que pretenem amb l’Observatori de Tendències és estudiar mercats amb necessitats concretes en l’esfera mundial, per detectar noves oportunitats de negoci i millorar la competitivitat del sector alimentari.

Un exemple podria ser l’e-commerce, ja que és un àmbit d’activitat que interessa a moltes empreses que volen ampliar les seves vendes a través d’aquest canal. Per això, Mercabarna va recullir informació i experiències i va organitzar jornades i tallers en els quals les empreses van poder conèixer de primera mà el que està passant en aquest àmbit.

Un altre tema que ha treballat l’Observatori de Tendències és el del sector de l’alimentació ecològica, que ha anat creixent de forma sostinguda els darrers anys, malgrat la crisi econòmica, tant pel que fa al consum intern com a les exportacions. L’estudi que vam realitzar té com a objectiu fer una radiografia d’aquest sector i presentar noves oportunitats de negoci a les empreses de Mercabarna.

Durant aquest any anirem treballant en altres temes, com per exemple el de les noves disponibilitats logístiques que hi haurà un cop fetes les noves infraestructures, com l’autovia del Port o el ferroutage, i també altres aspectes com les noves normatives i les possibilitats de millora en actuacions duaneres.

Mercabarna també assessora i transfereix els seus coneixement a altres organitzacions; què en treu d’això?

Mercabarna fa assessorament o transfereix experiències i coneixement en els diferents àmbits de gestió d’un mercat majorista o polígon alimentari a altres mercats centrals d’arreu de món.

Per exemple, a Montevideo, després de participar en un concurs internacional i ser-ne els guanyadors, conjuntament amb Mercasa i la consultora Deloite. En aquesta ciutat hem executat el projecte del seu mercat central, seguint el model de Mercabarna.

Un altre exemple, és l’acord que vam signar amb l’associació de mercats majoristes de la Xina, a la qual estem assessorant en aspectes tècnics i de gestió. També hem finalitzat la primera fase de la consultoria al mercat de Jeddah-La Meca, al qual assessoràvem en temes sanitaris.

Per tant, Mercabarna té ara per ara un capacitat consultora molt sectoritzada, ja que som capaços de transmetre el nostre know how en temes molt específics, com per exemple en el ‘no malbaratament d’aliments’, sobre el que estem tenint moltes consultes i visites d’altres entitats interessades. O també, per exemple, hem tingut peticions d’assessorament en temes de formació.

En definitiva, l’assessorament i la consultoria són una àrea més de servei de Mercabarna que ens dóna prestigi i també uns rendiments fruit dels nostres coneixements i experiències.

Mercabarna té 90 hectàrees totalment ocupades; com pot continuar creixent?

Actualment l’èxit de Mercabarna té un límit, que és la seva dimensió geogràfica; no hi ha espai disponible i tenim peticions d’ampliació per part d’empreses i demanda d’unes altres que s’hi volen instal·lar.

Des de fa anys estem treballant amb l’Ajuntament de Barcelona i amb el Consorci de la Zona Franca per veure quines són les opcions de futur, perquè som conscients que tenim capacitat per omplir més metres quadrats dedicats a la indústria agroalimentària. El creixement no està solament relacionat amb la vessant logística vinculada a l’exportació, sinó també amb altres àmbits d’activitat associats amb els productes de proximitat, els ecològics i els productors locals, així com altres activitats que també precisen espai.

Quines accions porta a terme Mercabarna pel que fa a la protecció del medi ambient i a l’impuls de la sostenibilitat

En temes de medi ambient, Mercabarna ha posat en marxa iniciatives en dos àmbits importants. Per una banda, ja tenim funcionant els punts de recàrrega per a vehicles elèctrics, amb la finalitat que puguin abastir-se tot tipus de vehicles però especialment aquells dedicats a la distribució de mercaderies; en aquest cas ja hem portat a terme una prova pilot amb Condis Supermercats, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona. La intenció és anar posant més punts de recàrrega a la ciutat, especialment en aquells recorreguts que més utilitza el sector de la distribució.

Una altra iniciativa de sostenibilitat que vam iniciar fa un any a través d’un acord amb l’Ajuntament de Barcelona i Eco-energies fa referència a canviar l’origen de l’energia que gastem a Mercabarna per a refrigeració i congelació. La intenció és utilitzar energia generada tot aprofitant el fred residual que es genera amb la regasificació del gas natural liquat al Port de Barcelona. Ja hem iniciat els projectes bàsics i executius per portar aquest tipus de fred a Mercabarna i pensem que podrem iniciar les obres el proper any.

En termes mediambientals aquesta iniciativa suposarà eliminar totes les torres de generació de fred del recinte, que utilitzen elements refrigerants contaminats, i, per tant, les emissions de CO2 quedarien anul·lades. Aquest fred procedent de la liquació del gas vindrà en canalització des del port i proveirà els 800.000 metres cúbics d’instal·lacions refrigerades i de congelats que té Mercabarna, amb la qual cosa deixarem d’emetre aproximadament uns 13 milions de quilos de CO2, que és l’objectiu prioritari, i a més estalviarem més d’un 20% en energia.

Pel que fa a la inversió necessària per fer realitat aquest projecte, l’empresa Ecoenergies construirà una xarxa de distribució per traslladar aquest fred fins a Mercabarna. Per la seva part, Mercabarna construirà, dins del seu recinte, la xarxa capil·lar de distribució d’aquest fred a les diferents empreses del polígon alimentari.

I pel que fa a la Responsabilitat Social Corporativa, quines accions desenvolupa Mercabarna?

Tant o més importants que les accions comentades, Mercabarna també posa en marxa iniciatives de Responsabilitat Social Corporativa en diferents àmbits.

Per una banda, a través d’acords amb el Servei d’Ocupació (SOC), Mercabarna realitza accions formatives adreçades prioritàriament a persones desocupades o en risc d’exclusió social, assumint el compromís d’aconseguir la seva inserció laboral. Al 2015, per exemple hem inserit al món laboral el 51% dels alumnes dels cursos de peixateria, carnisseria, fruiteria, reposador de supermercat i mosso de magatzem.

A més, hem creat les Beques Mercabarna que, per tercer any consecutiu, fan possible la contractació de joves universitaris i aturats de llarga durada menors de 30 anys o majors de 45 en qualsevol de les 700 empreses del recinte. L’objectiu és que tant els llicenciats que han finalitzat estudis de la branca agroalimentària i del comerç internacional com les persones que han fet cursos ocupacionals de carnisser, de peixater o de mosso de magatzem als Serveis de Formació de Mercabarna puguin treballar. Mercabarna aporta sis mesos del sou d’aquestes persones per afavorir que siguin contractades per  les empreses d’aquest polígon alimentari. És a dir, que destinem part dels beneficis a generar ocupació en el sector alimentari.

Un altre aspecte de RSC a Mercabarna es la lluita contra el malbaratament alimentari. La Plataforma d’Aprofitament Alimentari i la Universitat Autònoma de Barcelona han realitzat, per encàrrec de Mercabarna, un estudi de diagnòstic sobre el volum de malbaratament alimentari que es produeix per l’activitat de tots els operadors de Mercabarna. L’objectiu final és determinar quins processos podem posar en marxa per reduir encara més el malbaratament d’aliments, així com millorar l’operativa de gestió dels residus orgànics.

Aquesta acció se suma a la col·laboració que ja fa anys fem amb el Banc del Aliments; hem ampliat les seves instal·lacions de magatzem perquè, afortunadament, any rere any creixen les aportacions de les empreses que, el 2015, van donar un 66% més d’aliments, arribant quasi al milió de quilos.

Així mateix, per contribuir a millorar els hàbits alimentaris dels infants i promoure la Dieta Mediterrània, davant la gran publicitat que fan les empreses de menjar i begudes industrialitzades, realitzem dues campanyes de sensibilització alimentària, des de fa molts anys, adreçades a escolars de tota Catalunya. En aquestes campanyes, ‘5 a dia’, que fa referència a les racions d’entre fruites i hortalisses que s’haurien de consumir diàriament, i ‘Creix amb el peix’ participen anualment uns 12.000 nens.

També en aquest àmbit fem sensibilització de les necessitats de no malbaratament per influir en la millor gestió dels aliments a les llars.

Per tant, Mercabarna és un pol alimentari que es desenvolupa constantment i que combina exportació, innovació, generació d’ocupació, sostenibilitat, compromís social… Són totes aquestes coses les que ens permeten afirmar que Mercabarna és la unitat alimentària més destacada i influent del Mediterrani i d’Europa, i ho volem continuar essent.