L’estudi calcula l’impacte directe dels principals agents implicats en l’activitat creuerística, l’impacte indirecte i l’induït, a més dels efectes catalitzadors del sector sobre l’economia. Així, l’informe revela que la despesa directa derivada de l’activitat creuerística ascendeix a 442,5 milions d’euros anuals, que es reparteix entre tres agents principals de despesa: les navilieres (121,2 milions), els creueristes (315,8 milions) i les tripulacions (5,5 milions). A partir d’aquesta despesa inicial es genera una facturació de manera indirecta i induïda de 353,5 milions d’euros, fet que situa la facturació total de l’activitat de creuers en 796 milions d’euros.

L’estudi també destaca que aquest volum d’activitat suposa una contribució de 413,2 milions d’euros al PIB de Catalunya i permet mantenir 6.759 llocs de treball. A més, genera unes rendes fiscals de 152 milions d’euros en impostos estatals i autonòmics i taxa turística.

La capital catalana és la principal beneficiada d’aquesta activitat, ja que el 75% de l’efecte total es queda a la ciutat de Barcelona (313,4 milions d’euros de contribució del PIB i 5.039 llocs de treball, en termes absoluts).

Per tal d’exposar aquestes xifres de manera més entenedora, l’estudi detalla que l’arribada de creuers al Port de Barcelona comporta una facturació diària de 2,2 milions d’euros a Catalunya (1,7 milions dels quals, a la ciutat de Barcelona). És a dir, cada creuer que fa escala al Port de Barcelona genera, de mitjana, una facturació total d’un milió d’euros; contribueix amb mig milió d’euros al PIB de Catalunya i permet mantenir 9 llocs de treball (7 dels quals, a Barcelona). A més, cada escala de creuer aporta 200.000 euros en rendes fiscals (IVA, IRPF i Impost de Societats).

Efectes positius en altres sectors i infraestructures

L’estudi demostra que el sector de creuers, lluny de beneficiar exclusivament les activitats típicament turístiques, genera importants efectes positius en altres sectors de l’economia. Aquesta multiplicació dels beneficis a diferents segments econòmics es concreta en la distribució dels llocs de treball que origina l’activitat creuerística: si bé 3.995 llocs de feina es generen en sectors turístics, els 2.764 restants es donen a sectors tan diversos com la logística, la fabricació de productes alimentaris, la indústria metal·lúrgica, les industries químiques, els serveis mèdics o els serveis de gestió de residus i sanejament, entre d’altres.

El document també destaca alguns dels efectes catalitzadors de l’activitat de creuers del port català, com per exemple l’impacte sobre l’Aeroport del Prat, que és un cas paradigmàtic, ja que la importància de Barcelona com a port base de creuers, i el fet que el 78% dels creueristes de turnaround utilitzin l’avió, han estat determinants per a la creació i manteniment de vols internacionals (com ara als Estats Units, Canadà o també als Emirats per al mercat australià).

El sector de creuers també té importants efectes sobre el transport terrestre de viatgers, ja que suposa una demanda estable i continuada al llarg de l’any per a totes les branques de transport de passatgers. A més, aquesta demanda sostinguda ha ajudat a mantenir llocs de treball d’empreses de transport no específiques del sector turístic.

L’estudi ha estat presentat pel president del Port de Barcelona, Sixte Cambra; el director del Laboratori AQR-Lab de la Universitat de Barcelona i catedràtic d’Economia Aplicada, Jordi Suriñach; amb la presència del director general de Turisme de Barcelona, Jordi William Carnes.