Isidre Gavín

Director general de CIMALSA

CIMALSA ha dissenyat i desenvolupat diferents tipologies de plataformes o centres logístics; quines són les principals diferències entre les CIM, els LOGIS, i els LOGIS Intermodals?

Les CIM, Centrals Integrades de Mercaderies, són plataformes logístiques d’alta rotació pensades pel subministrament a grans ciutats o grans centres de consum i responen a un model de disseny determinat amb una marca registrada.

Els LOGIS són plataformes logístiques dissenyada per la mitja rotació i més orientada a l’emmagatzematge i a la distribució de caràcter regional, mentre que els LOGIS intermodals són plataformes logístiques dotades de connexions ferroviàries atès que estan concebudes com a hubs de comunicacions entre diferents modes de transport.

En quina situació d’ocupació es troben les diferents àrees logístiques de CIMALSA?

Hi ha una certa variabilitat però en pràcticament en tots els nostres centres estem entre un 90% i un 100% d’ocupació. Concretament, el LOGIS Bages, la CIM la Selva i la CIM Vallès estan totalment ocupats i aquest és uns dels motius que ens ha portat a llançar un nou projecte: el CIM Llobregat.

Quines són les principals característiques d’aquest nou CIM Llobregat

Tot i que estava previst des dels anys noranta, el CIM Baix Llobregat Nord que ara hem començat a desenvolupar serà el segon CIM de l’àrea metropolitana i ha estat concebut com un centre d’alta rotació per la seva estratègica ubicació, en la cruïlla entre el Quart Cinturó i l’autovia i l’autopista que ve de Saragossa i de Madrid.

Atès que s’ubica al costat mateix de la fàbrica de Seat és un CIM que tindrà una orientació molt clara vers el sector de l’automòbil i el conjunt de la indústria de l’automoció. Això es tradueix en què prioritàriament es donarà resposta a la demanda i a les necessitats logístiques del propi grup Seat i als interessos del Clúster de la Indústria d’Automoció de Catalunya (CIAC), és a dir, fabricants de components, proveïdors logístics del sector, etc.

Un altre tret diferencial és que desenvolupem aquest CIM en un entorn on ja hi ha una alta oferta de sòl logístic i industrial, per la qual cosa és probable que dins del model genèric dels CIM posem l’accent en posar a disposició del mercat naus de dimensions mitjanes i grans perquè, en aquests moments, a aquest tipus de demanda no se li està donant resposta; l’oferta és amplia en naus petites i mitjanes i en moltes ubicacions, però no ho és per a instal·lacions grans que requereixen ubicacions estratègiques i ben connectades amb vies d’alta capacitat, com és el cas del CIM Llobregat.

CIMALSA també ha desenvolupat els anomenats Truck Parking Center; perquè i a quina demanda responen?

CIMALSA és una empresa que des dels seus orígens ja va estar concebuda per orientar la seva activitat no només a les plataformes logístiques sinó també a les infraestructures per al transport. Els Truck Parking Center són centres d’aparcament i serveis per a vehicles de transport i neixen perquè hi ha una forta demanda per part del sector del transport per carretera de tenir espais vigilats i amb serveis.

Quantes instal·lacions hi ha d’aquest tipus

Actualment estan en servei els centres d’aparcament de Castellar del Vallès i el que es troba ubicat a la CIM Vallès, però aquest està gestionat no per CIMALSA sinó per Abertis.

La darrera novetat és que ara iniciem la construcció del Truck Port ubicat a la Zona Franca de Barcelona, en uns terrenys del Consorci però que estan cedits en concessió al Port de Barcelona i que properament seran explotats per CIMALSA.

Aquesta iniciativa respon a la demanda existent per part dels transportistes de l’entorn portuari de Barcelona que estan agrupats en l’associació Cotraport i que té uns 900 associats aproximadament. Davant aquesta necessitat concreta es va veure que CIMALSA, com a referent en la gestió d’infraestructures, era el millor vehicle per posar en marxa aquesta iniciativa i que fos un projecte viable.

Durant el 2014 i el que portem de 2015, les contractacions de naus logístiques a Catalunya ha anat en augment; les previsions de cara al futur més immediat seguiran aquesta tendència?

Les previsions indiquen que es mantindrà aquest ritme de creixement de les contractacions de naus logístiques. A més, les dades que periòdicament recollim per elaborar l’Observatori de la Logística i que ja fa uns anys que publiquem també ens mostren clarament aquesta tendència des del 2013.

I, finalment, a CIMALSA, com a operador immologístic que som, també corroborem un augment de les operacions de compra o lloguer de instal·lacions logístiques a Catalunya; sense anar més lluny, a finals del primer trimestre d’aquest any totes les naus que té al mercat CIMALSA, desenvolupades per la pròpia empresa, ja estaven ocupades al cent per cent, és a dir, hem esgotat els metres quadrats de naus disponibles.

Aquesta realitat ens ha portat no només a desenvolupar el CIM Llobregat, sinó també a plantejar-nos construir alguna nau nova dins dels nostres centres logístics i intermodals per atendre aquesta demanda.

Quines són les àrees de Catalunya en las que hi ha més demanda de sòl logístic i quin tipus de naus són les que més busquen les empreses?

Podem dir que s’ha produït un augment de la demanda en tot tipus de naus logístiques: petites, mitjanes i grans, però el que sí hem detectat que, per a grans i mitjanes instal·lacions logístiques hi ha poca capacitat de donar resposta a aquesta demanda; per això posem en marxa el CIM Llobregat.

Per altra banda, també la demanda és superior a l’entorn de l’àrea metropolitana de Barcelona i també d’aquelles àrees que estan properes a les grans infraestructures, com els ports i els aeroports i el corredor mediterrani. D’aquesta constatació se’n desprèn que les decisions logístiques incorporen, cada vega més, la intermodalitat com a factor determinant.

I pels propers anys, l’oferta de sòl logístic, i també industrial, serà suficient per donar resposta a la demanda?

Sens dubte; tant des de CIMALSA com des de l’INCASÒL, basant-nos en la planificació estratègica del país, tenim previst des de fa uns anys una sèrie de desenvolupaments al voltant d’aquestes zones estratègiques.

També és veritat que durant els propers anys veurem el reciclatge d’alguns desenvolupaments logístics o industrials que es van fer en llocs on la decisió estratègica no va ser l’adequada; és a dir, potser lluny de grans infraestructures del transport o lluny dels grans pols d’activitat caldrà fer aquest reciclatge del sòl.

Però això és totalment compatible amb la disponibilitat i la oferta de sòl, ben situat i ben connectat, que CIMALSA i l’INCASÒL tenen al voltant d’aquestes zones d’activitat econòmica i de concentració d’infraestructures de transport; tenim sòl per atendre les demandes futures durant bastant anys.

On estaria aquest sòl disponible?

A banda del CIM Llobregat, que tot just iniciem, CIMALSA disposa de sòl al LOGIS Montblanc, al LOGIS Penedès i al LOGIS Empordà a Vilamalla. A més, tots tres estan ja disponibles per a una demanda immediata.

Per la seva banda, l’INCASÒL compta també amb terrenys a zones de Tarragona com a Valls i al polígon del Francolí, i a altres àrees també molt ben connectades.

El LOGIS Empordà serà un centre logístic transfronterer i intermodal. Quines són les infraestructures ferroviàries que es desenvoluparan al Far d’Empordà-Vilamalla i en quina situació es troben?

Tenim indústries molt interessades a instal·lar-se al LOGIS Empordà, bàsicament perquè és una infraestructura ben ubicada i amb infraestructures intermodals ferroviàries que la connecten al corredor mediterrani. Però tot i tenir demanda i sectors d’activitat interessats, amb propostes de contractes i de negocis sobre la taula, existeix un escull que cal encara salvar: que l’ADIF faci la connexió del LOGIS Empordà a la xarxa general ferroviària en ample internacional i la seva pertinent senyalització i un apartador de 500 a 750 metres en ample UIC; és així de simple i a més és una actuació contemplada en el “Plan de adaptación de apartaderos ferroviarios de 500 a 750 metros de la línia Madrid-Barcelona-Frontera francesa” d’ADIF.

Quins serien aquests sector disposats a utilitzar les instal·lacions logístiques i intermodals ferroviàries del LOGIS Empordà?

Doncs són diversos sectors, com per exemple el sector carni, el de fruites fresques i verdures i el sector de l’automòbil, a més de càrrega general. Segons l’estudi iFreightMed que hem elaborat, els trens serien mixtes, amb automòbils i contenidors; això està referendat pels operadors que asseguren càrrega general per aquests trens. Lamentablement, des de fa més de dos anys, tenim sobre la taula projectes empresarials logístics concrets, amb inversió privada i amb cofinançament europeu, que no podem desenvolupar perquè l’ADIF no ens adapta l’apartador i no ens fa la connexió i senyalització a la via general.

CIMALSA fa uns anys que va iniciar la seva internacionalització; per què i quins han estat els projectes que ha desenvolupat a altres països?

Arran de l’acord signat entre els governs de Catalunya i del Marroc, CIMALSA i l’Agence Marocaine de Développement de la Logistique (AMDL) hem portat a terme una experiència d’intercanvi de coneixement que hem completat amb èxit. Ha estat una experiència positiva que ha generat una demanda similar en algun altre país del Magreb.

A nivell internacional també hem desenvolupat altres tipus de projectes, com per exemple a Luanda on, en col·laboració amb l’ILI,  vam redactar el pla director de la seva zona industrial i logística.

I ara estem immersos en varis projectes internacionals, dels que m’agradaria destacar-ne un; CIMALSA, juntament amb un grup d’empreses catalanes, està participant en desenvolupaments logístics del Canal de Suez.

L’aeroport de Lleida-Alguiare, quin potencial logístic té?

Aquest aeroport és una infraestructura amb un potencial multisectorial, perquè no va ser concebut només per a l’activitat de passatgers, sinó que des del principi es va pensar en el seu entorn empresarial i econòmic. És per això que des d’entitats com Aeroports de Catalunya estan treballant per potenciar la seva activitat amb aquesta visió multisectorial que passa per atreure noves rutes regulars i de touroperadors.

Per part de CIMALSA tenim un paper molt proactiu en tot el que fa referència al desenvolupament de l’activitat logística de càrrega aèria i també desenvolupaments industrials. I aquest és un dels potencials de l’aeroport perquè té sòl disponible en primera línia i connectat directament amb la plataforma d’activitat aeroportuària.

Aviat podrem donar a conèixer iniciatives molt potents i ambicioses en aquest àmbit de potenciar les activitats industrials i logístiques de l’àrea d’influència de l’aeroport de Lleida.

CIMALSA segueix i aplica en els seus desenvolupament diferents paràmetres de sostenibilitat; quins són?

El principal objectiu de CIMALSA, en totes les seves actuacions, és afavorir el posicionament territorial de les empreses amb criteris de sostenibilitat, a més d’incorporar en els seus desenvolupaments diferents conceptes mediambientals i de qualitat. És per aquest motiu que les àrees logístiques de CIMALSA les hem anat dissenyant sota criteris de sostenibilitat, d’integració paisatgística i d’utilització de les energies renovables. Aquesta ferma aposta es demostra amb actuacions concretes com la incorporació de vehicles híbrids al servei de la seguretat i vigilància de les centrals, que permet reduir emissions contaminants, o l’adaptació a la tecnologia LED de les xarxes d’enllumenat viari de les centrals, que permet reduir la despesa elèctrica. Aquests són alguns dels compromisos de CIMALSA com a membre col·laborador de la plataforma LIVE, per a l’impuls de la mobilitat sostenible a Catalunya, amb l’objectiu compartit de desenvolupar polítiques estratègiques que permetin millorar la qualitat mediambiental.

Però sens dubte, la darrera dada més innovadora en l’àmbit de la sostenibilitat ha estat l’obtenció de la primera Certificació VERDEGBCe que reconeix el compromís ambiental dels parcs logístics. La CIM el Camp de Tarragona s’ha convertit en el primer centre logístic de tot l’estat espanyol que ha rebut aquesta distinció mediambiental, que demostra el seu compromís amb elevats estàndards de sostenibilitat pel que fa a la seva construcció i edificació. A CIMALSA seguirem treballant en aquesta línia per tal d’aconseguir aquesta acreditació en els nous projectes i infraestructures de futur que tenim previst desenvolupar. I també continuarem fent altres millores, com en la gestió de l’aigua i dels residus o la implementació de nous punts de subministrament d’energies alternatives, entre d’altres mesures i actuacions.