PIMEC ha defensat avui aprofitar la negociació dels Pressupostos Generals de l’Estat per prioritzar el tram per al transport de mercaderies per l’interior del Corredor Mediterrani i que aquesta partida econòmica s’acabi executant. En una jornada sota el nom “L’àrea de Tarragona i el Corredor Mediterrani. Una solució de país”, organitzada amb la Plataforma de Mercaderies per l’Interior, ambdues entitats han demanat que tingui aquest tram estigui lluny de nuclis poblats i sigui eficient i sostenible.
La consellera de Territori de la Generalitat de Catalunya, Ester Capella, ha manifestat la necessitat de “Pressupostos per poder fer tot allò que ens cal a Catalunya, on estem afrontant reptes en matèria de transport i accessibilitat”. “Volem contribuir a la qualitat de vida dels ciutadans del nostre país i això requereix d’inversions”, ha afegit abans de demanar al Govern espanyol transparència en relació amb el sistema de finançament. “El Corredor Mediterrani és una de les mancances en la gestió i l’execució de partides econòmiques per part de l’Estat”, ha insistit després de defensar aquesta infraestructura com a “clau per potenciar la competitivitat” i de reivindicar el posicionament de Catalunya en el Corredor Mediterrani.
Durant el seu discurs, el president de PIMEC, Antoni Cañete, ha destacat aquesta infraestructura com a element altament estratègic per al progrés empresarial, la competitivitat econòmica del nostre país i per a una vertebració del territori que també ens connecti amb Europa: “Posem de manifest la importància de consensos i del diàleg; la del Corredor Mediterrani és una aliança entre la societat civil, els agents socials i les administracions públiques”. Seguidament, ha parlat “d’alerta ferroviària”, ja que considera que “anem tard en relació al fet de concretar les accions i fer les execucions de les partides pertinents”, en referència als Pressupostos.
D’altra banda, Albert Castellanos, secretari d’Empresa i Competitivitat, ha assegurat que el Corredor Mediterrani “ha de ser una prioritat d’Estat i també de la Unió Europea com un dels eixos ferroviaris més importants d’Europa”. En aquest sentit, ha dit que l’objectiu del Govern català és que el trànsit ferroviari suposi un 26% del transport total de mercaderies. Després d’exposar dades per explicar “el bon funcionament de l’economia catalana”, ha alertat del cost d’oportunitat que suposaria no desplegar-lo a temps, com contempla el Pacte Nacional per la Indústria. “La nostra competitivitat resideix també en la connectivitat, ja que som la porta d’entrada a Europa i tenim més de 600 projectes d’inversió”, ha afirmat abans de dir que “tot això ha de ser compatible amb la cura del medi ambient” i dins el marc de la concertació social.
En la seva intervenció, el portaveu de la Plataforma de Mercaderies per l’Interior, Eugeni Sedano, ha posat en valor el transport ferroviari i la política ferroviària europea (TransEuropean Transport Network TEN-T), amb la premissa que cal treballar per l’eficiència econòmica i la sostenibilitat ambiental en relació amb el Corredor Mediterrani, “el tercer hub de mercaderies de la Unió Europea”. Així mateix, ha criticat l’impacte negatiu de la planificació ferroviària a l’àrea de Tarragona i ha desitjat “un transport ferroviari de mercaderies sense risc per a la vida, la salut, el patrimoni històric i el natural”. Finalment, ha proposat 28kms de les vies existents de tren d’alta velocitat com a solució possible i provisional d’emergència per a les mercaderies.
Per part seva, Ignasi Sayol, president de PIMEC Logística ha constatat el fort creixement de les exportacions catalanes a Europa i el món “per la força de les nostres empreses i perquè el sector logístic ho ha fet possible, sobretot els nostres ports i el transport per carretera”. Davant d’aquest fet i tenint en compte que Catalunya té una situació estratègica pel flux de mercaderies ha demanat invertir en infraestructures: “Només podrem ser eficients si tenim una logística competitiva i multimodal per solucionar les afectacions al territori i altres qüestions com els colls d’ampolla”. “Hem de ser capaços de fer servir el transport més eficaç en cada cas, però encara tenim un percentatge del ferroviari respecte del terrestre com el de fa 20 anys sense perspectives que això canviï”, ha lamentat.
Taules rodones de debat
La taula rodona sobre la repercussió economicoempresarial, moderada per Ferran Bel, representant permanent de la patronal a Madrid, ha comptat amb les participacions de Jordi Ciuraneta, president de PIMEC Tarragona, Ignasi Cañigueral, de l’Associació Empresarial Química de Tarragona, i Berta Cabré, de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona Província. Aquesta, ha conclòs que cal resoldre els dèficits de la nostra infraestructura ferroviària per fer front al creixement de les exportacions, respondre les necessitats de sectors com l’industrial, el petroquímic i el turístic, i avançar cap a una mobilitat àgil, segura i pràctica.
Seguidament, ha tingut lloc un debat en relació amb la logística i les infraestructures amb les intervencions de Lluís Salvadó, president del Port de Barcelona, Saül Garreta, president del Port de Tarragona, Ramon Juanola, enginyer de Camins a la Plataforma de Mercaderies per l’Interior, Santiago Bassols, director general de Barcelona-Catalunya Centre Logístic, i Eduard Gracia, de FERRMED. Entre altres qüestions, han parlat de la necessitat de consens i han proposat crear noves terminals per aconseguir un sistema dinàmic i eficaç. També han coincidit que Catalunya pot arribar a ser la gran plataforma logística del sud d’Europa i del Mediterrani.
Finalment, s’ha abordat la repercussió en la societat civil en una taula rodona moderada per José Enrique Vázquez, president de la Comissió d’Energia de PIMEC, amb la participació de Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona, Pere Segura, alcalde de Vila-seca, i Eduard Rovira, alcalde de Torredembarra. Tots ells han destacat la idea que el transport passi per l’interior i no per la costa és fonamental per evitar l’afectació a les ciutats, les platges i altres espais com, per exemple, els càmpings, sense renunciar a una millora de la mobilitat dels ciutadans.