Els expresidents de la Generalitat de Catalunya José Montilla i Artur Mas han advocat avui per un “canvi de mentalitat” en la societat catalana a favor del sector industrial, perquè, en cas contrari, Catalunya no serà capaç de mantenir la competitivitat de les seves indústries i tota la seva economia entrarà en una fase de “decadència inevitable”.

Durant la seva participació conjunta en una taula rodona del Fòrum d’Indústria i Energia (FIE2023), celebrada al DFactory Barcelona -l’ecosistema d’indústria 4.0 impulsat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona-, tots dos exdirigents van coincidir que qualsevol política industrial ha de tenir com a principal objectiu garantir subministrament energètic a un preu competitiu per a les empreses. En aquest context, Montilla va recordar que en els pròxims anys, donat el calendari de tancament de les centrals nuclears, serà imprescindible substituir tota la potència dels reactors instal·lats a Catalunya per energia de fonts renovables, la implantació de les quals és encara insuficient.

Sobre aquest tema, el també exministre d’Indústria va precisar que, per exemple, si bé les condicions del territori català per a l’energia eòlica no són comparables a les dels països nòrdics, sí que hi ha “oportunitats” de desenvolupament que “cal aprofitar”. De la mateixa manera, va explicar que en el cas de l’energia fotovoltaica, seria suficient, segons estudis, amb ocupar el 2,5 per cent del territori, la qual cosa salvaguardaria totes les terres de cultiu agrícola i els espais naturals. “Es tracta de tenir energia disponible, si és a prop millor, a un preu competitiu per a les indústries i per a la gent”, va explicar.

En aquesta posició va abundar el vicepresident de Foment de Treball, Joan Roget, qui va actuar com a moderador de la taula rodona, que portava per títol “Indústria i energia a Catalunya: on estem i on anem”. Roget va destacar els esforços realitzats per la indústria química catalana per a reduir l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle gairebé a la meitat, al mateix temps que va alertar que la “clau” en l’actualitat és l’energia procedent de fonts renovables perquè “sense aquesta garantia no hi haurà plantes industrials en el futur”.

Artur Mas va ser explícit en subratllar que si bé Catalunya posseeix “tots els actius i atributs per a ser un destí atractiu” d’inversions i projectes industrials, com demostra la seva “gran tradició” industrial de segles, així com la seva mentalitat, capacitat innovadora i posició, no sembla en canvi posseir “la voluntat” necessària.

“Tinc la sensació que una condició bàsica per a atreure creixement econòmic i dinamisme no s’acaba de complir, un país s’ha de declarar amic de l’activitat econòmica”, va postil·lar Mas, qui va recordar que, durant la seva etapa com a president, sempre va defensar una Catalunya “business friendly”. Respecte a la implantació de les renovables, Artur Mas va indicar que “Catalunya no ha fet els seus deures tal com s’haurien d’haver fet”.

Per part seva, José Montilla va agregar que per a rebre inversions industrials cal “ser competitius”, per a això ha de donar una sèrie de condicions, com ara disponibilitat de capital, qualificació professional, innovació i recerca, subministrament energètic a preus assequibles i també estabilitat política, un factor “important” atès que es tracta de projectes a mitjà i llarg termini. Respecte al subministrament concret d’energies netes, lamentar que Catalunya estigui “en la cua” d’Espanya “juntament amb la Comunitat Valenciana”.

Respecte al cas específic de l’energia nuclear, Artur Mas va defensar mantenir la seva presencia com a “energia de reserva per si els plans no es compleixen o no arribem a temps” per a aconseguir els objectius de renovables. En canvi, Montilla, qui va dir no ser “antinuclear”, va sostenir que no sembla “viable a hores d’ara revertir els termes de tancament de les centrals nuclears”. “Hem de jugar amb les nostres cartes, tenim sol i vent; hem de ser capaços de tenir el nostre destí a les nostres mans”, va postil·lar.

Al marge del cas nuclear, els dos expresidents van coincidir plenament a exposar la necessitat que Catalunya modifiqui la seva sensibilitat cap a la indústria i la necessitat de subministrament energètic suficient. “Els canvis de mentalitat són els més difícils, perquè les inèrcies pesen molt”, va apuntar Mas, qui va advertir que en l’actualitat “s’imposen discursos i s’imposen decisions que en lloc de fer-nos avançar o bé ens estanquen o bé ens tiren cap endarrere”. “Hem de corregir el rumb, tornar a equilibrar el pèndol de la mirada ideològica sobre la realitat del país”, va sentenciar.

En aquest punt, Montilla va subratllar que “cal fer pedagogia, cal dir les coses no per a complaure a la gent; a vegades cal dir a les persones el que no volen sentir”. Per a l’expresident i exministre no s’ha de “fer creure a la societat que es pot continuar vivint bé sense fer determinats deures” perquè “les empreses igual que venen se’n van” i en tal cas “la decadència” serà “inevitable”.

Re industrialitzar Catalunya

Amb anterioritat a la taula rodona van intervenir el delegat especial de l’Estat en el Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Pere Navarro; el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Roger Torrent; i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, precedits per una benvinguda del director del FIE, Albert Concepción.

Pere Navarro es va declarar “industrialista”, per concebre la indústria com a “base del creixement econòmic i de la creació de riquesa”. Navarro va reivindicar el paper del Consorci de la Zona Franca com a “punta de llança” en la innovació sobre nous models industrials i energètics, com la indústria 4.0, de la qual el propi edifici de la DFactory és un clar exemple.

Per part seva, Collboni va declarar a l’Ajuntament de Barcelona com a “administració amiga de la indústria”. El regidor va insistir que la capital catalana desitja comptar amb més indústria en el seu territori, “fonamentalment a la Zona Franca”, però també en la seva “trama urbana”. Sobre aquest tema, va advocar per desenvolupar a Barcelona un nou model de “indústria neta i urbana” l’objectiu final de la qual sigui “crear llocs de treball de qualitat”.

En el seu torn, el conseller Torrent va exposar que la Generalitat “aposta per la re industrialització” de manera que s’incrementi substancialment el “pes de la indústria” en el PIB català, no sols pels seus beneficis en matèria econòmica i d’innovació, sinó també en “desenvolupament social” i “igualtat d’oportunitats”, atès que el sector industrial “arrossega a la resta de sectors a desenvolupar-se”. Sobre aquest tema, va recordar la posada en marxa des de la Generalitat del Pla Nacional per la Indústria, en el qual “el vector energètic és fonamental” en el marc del “trilema” compost per “subministrament, preu i sostenibilitat”. “L’objectiu és incrementar l’energia renovable com a principi general”, va agregar.

Objectius europeus

La primera sessió del matí es va tancar amb una taula rodona sobre l’estratègia europea per a aconseguir la sobirania energètica després de la pandèmia i davant la guerra a Ucraïna, en la qual van participar el cap de l’oposició a Catalunya, Salvador Illa; el membre del gabinet de la comissària d’Energia de la UE Ruud Kempener; i el catedràtic emèrit de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona Mariano Marzo, sota la moderació de l’analista polític Daniel Bashandeh.

En el seu torn, Salvador Illa va explicar que és imprescindible compaginar la lluita contra el canvi climàtic amb “el manteniment d’una base industrial” per qüestions no sols geo estratègiques sinó també “per a reduir la desigualtat”, atès que el sector industrial “reparteix prosperitat de forma molt més equànime” en aquells llocs on està implantat.

Respecte als objectius fixats per la Unió Europea per a la implantació de les energies renovables, Illa va precisar que “Espanya va bé” en el seu grau de compliment però, en canvi, a Catalunya “hi ha encara molt camí per recórrer”.

En el seu torn, Ruud Kempener va exposar que s’està entrant en “la segona fase del Green Deal europeu”, en la qual es concep a la indústria com a “proveïdor de solucions” i durant la qual des de la Comissió Europea es posarà en marxa un “paquet massiu” d’energia eòlic per a proveir al sector.

El catedràtic Mariano Marzo va ser particularment crític amb la Unió Europea perquè avui dia “a Europa no existeix política energètica”, en estar “subsumida en el que es coneix com a transició ecològica”, la qual cosa al seu judici constitueix un ”error”.