El Port de Barcelona, el departament d’Acció Exterior i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya i el cos consular de Barcelona han protagonitzat avui una trobada per enfortir les seves relacions i impulsar noves línies de treball que permetin afermar la presència a l’exterior i facilitar el comerç internacional a través del recinte portuari de la capital catalana.

A la trobada, celebrada a les instal·lacions del Port de Barcelona, hi han assistit representants de 50 consolats i ha comptat amb la participació del president del Port, Damià Calvet, de la consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, i de representats d’entitats de la societat civil convidades: Barcelona Global, Cambra de Comerç de Barcelona, CECOT, Cercle d’Economia, Consell General de Cambres de Catalunya, Fira de Barcelona, Foment del Treball, PIMEC i Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

La reunió de treball s’ha dividit en dues parts diferenciades. En la primera part, el president del Port de Barcelona, Damià Calvet, ha explicat al nombrós grup de cònsols quina és l’estratègia de desenvolupament sostenible d’aquesta infraestructura a curt i mig termini i com exerceix de soci del teixit empresarial, tant del país com de les empreses estrangeres, per facilitar la creació de cadenes logístiques internacionals competitives. Per desenvolupar aquest paper, però, és clau disposar de més independència. “El nostre món és el món i hem de tenir la màxima autonomia de gestió per poder estar al servei de l’economia”, ha indicat Damià Calvet.

El Port de Barcelona té actualment dos grans reptes que són la innovació i la sostenibilitat, dues palanques de canvi que han de portar a aquesta infraestructura a un altre nivell. En el primer cas, un dels objectius del Port és convertir-se “en un veritable hub de l’economia blava, exportant coneixement des de Catalunya al món”, ha explicat el seu president. Pel que fa a la sostenibilitat, Damià Calvet ha estat molt clar en la necessitat de “fer entre tots un esforç col·lectiu, global, per a descarbonitzar l’activitat”. I ha afegit que “el Port de Barcelona ja fa una política activa de descarbonització” per reduir en un 50% les emissions de CO2 l’any 2030 i ser un port neutre en carboni l’any 2050.

Nou cicle inversor

Els esforços per descarbonitzar l’activitat portuària, però, s’han de realitat tant al costat mar, amb l’ús de combustibles nets per part de les navilieres, com a la banda terra, invertint en noves infraestructures com l’electrificació de molls o connexions més eficients que afavoreixin una mobilitat més sostenible. “Això iniciarà un nou cicle inversor molt important al Port de Barcelona”, ha anunciat el president. I ha posat com a exemple els més de 600 milions d’euros d’inversió que suposarà la construcció dels nous accessos terrestres al recinte portuari; els 90 milions d’euros destinats a electrificar els molls o les inversions que es faran “en la millora d’infraestructura portuària per reordenar la nostra activitat i fer-la més sostenible, apropant-la a la bocana sud”.

La consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, per la seva banda, ha resumit l’estratègia de l’acció exterior de Catalunya, articulada en quatre eixos -presència, excel·lència, influència i compromís-, dirigida a incrementar la seva visibilitat com a actor global, compromès i responsable. Alsina ha afirmat que “volem reforçar les aliances amb els governs i les comunitats estrangeres i construir una cooperació estratègica que inclogui els principals actors socials, econòmics i culturals”. La consellera ha recordat “la potència comercial exportadora i importadora de Barcelona i Catalunya”, que s’explica gràcies a la fortalesa del Port de Barcelona.

La segona part de la trobada ha estat centrada en la visita marítima que el Port de Barcelona ha ofert al cos consular i als representants del departament d’Acció Exterior i Govern Obert, on han estat acompanyats pel president del Port de Barcelona; pel cap de Gabinet de Presidència i Relacions Institucionals, Joan Pere Gomez Comes, i pel cap de Relacions Internacionals, Manuel Galán.

Barcelona és la quarta ciutat del món, darrere de Hong Kong, Nova York i Hamburg, que no és capital d’Estat amb més representació consular. Les relacions entre el seu Port i el col·lectiu de professionals diplomàtics o representants acreditats pels governs dels diferents països son fluides i constants, com no podria ser d’una altra manera si tenim en compte que el recinte portuari és una de les principals portes de Catalunya al món.