La Comissió de Càrrega Aèria i Seguretat Logística de Barcelona-Catalunya Centre Logístic (BCL) va organitzar dimarts 27 de maig una jornada en què, sota el títol “Farma & Clima: desafiaments per al transport multimodal sanitari”, va abordar els reptes que afronten els operadors dedicats a aquest segment d’activitat.
Després de les paraules de benvinguda de Santiago Bassols, director general de BCL, i la presentació dels ponents per part de Jaume Adrover, director general de GPA i responsable de la Comissió de Càrrega Aèria i Seguretat Logística, es va iniciar la jornada on van participar, Francesc Gómez, CEO de Biomedical Logistics; Griselda Miralles, Business Unit Manager de CD4IoT; i Teresa Pérez, directora Tècnica Farmacèutica i de Qualitat de Logaritme Serveis Logistics.
L’impacte del canvi climàtic a la logística sanitària
L’encarregat d’analitzar l’impacte del canvi climàtic a la logística sanitària va ser el CEO de Biomedical Logistics, Francesc Gómez, que va destacar els desafiaments i riscos que assumeixen les empreses dedicades al transport de medicaments, vacunes o mostres biològiques.
Pel que fa als riscos empresarials, Francesc Gómez va assenyalar que poden ser riscos físics, com els fenòmens meteorològics “que poden malmetre les infraestructures o interrompre les operacions i afectar la productivitat”, així com riscos normatius relacionats amb la implementació de noves regulacions i exigències “que poden provocar un augment dels costos operatius, un canvi en les cadenes o, fins i tot, amenaçar la competitivitat de l’empresa”. A més, també apareixen riscos financers, “amb fluctuacions dels preus que poden generar un augment dels costos de les matèries primeres o de l’energia” i, finalment però no menys important, hi ha els riscos en la salut, ja que el canvi climàtic pot originar un augment de la transmissió de les malalties infeccioses, circumstància que “tensiona el sistema sanitari, així com els canals de distribució farmacèutica i biològiba, a més, de produir una pèrdua de la productivitat i un augment de les baixes laborals”.
Francesc Gómez també va parlar de com l’augment de les temperatures a causa del canvi climàtic produeix un “més estrès tèrmic per a la logística sanitària” atès que, a nivell mundial, cada vegada hi ha més dies de calor molt intensa, també hi ha més hores durant el dia i la nit de calor intensa i es produeixen puntes de calor que sobrepassen els 35ºC, podent arribar als 45ºC. En aquest sentit, el CEO de Biomedical Logistics va destacar “el xoc tèrmic que es produeix a l’aeroport de Barcelona on la temperatura de la zona de rampa de la pista arriba als 60ºC”. Així mateix, també a les zones de càrrega i descàrrega de les plataformes logístiques es registren temperatures elevades que poden anar dels 20ºC als 35ºC.
Per afrontar tots aquests reptes que genera l’augment de les temperatures en la logística sanitària, Francesc Gómez va advocar per “fer una bona anàlisi dels riscos, seleccionar els embalatges de fred passiu i els sistemes o eines de fred actiu (vehicles, contenidors, magatzems climatitzats, etc.) més adequats, dur a terme proves adaptades a la realitat climàtica i revisar tots els processos d’una operació, des de l’embalatge fins al lliurament a la destinació, monitoritzant la temperatura a tota la cadena per constatar que no es produeixen desviacions”.
Per acabar, el CEO de Biomedical Logistics va explicar com els canvis de temperatura afecten l’estabilitat dels medicaments, atès que poden alterar la seva estructura química i física (pèrdua d’efectivitat o causar efectes no desitjats), la seva estructura microbiològica (generant-se microorganismes nocius), la seva capacitat terapèutica (reaccions adverses als pacients), o arribar a ser tòxics a causa de la seva degradació després de patir un estrès tèrmic.
Tecnologías al servicio de la cadena de frío
Griselda Miralles, Business Unit Manager de CD4IoT va ser l’encarregada de donar a conèixer les tecnologies al servei de la cadena de fred, destacant les prestacions de sensors com ara els dispositius IoT i els Dataloggers, de les plataformes digitals i de la Intel·ligència Artificial.
Va explicar que els dispositius IoT són sensors que poden monitoritzar la temperatura, la humitat o l’obertura de portes, atès que actuen com a GPS amb connectivitat en temps real. Mentre que els Dataloggers són USB de recopilació contínua en punts clau sense connexió a internet. Tots dos dispositius poden connectar-se a una plataforma digital de monitorització, estandarditzada o personalitzada, a través de la qual es fa la gestió remota i s’obtenen alertes predictives. Aquestes plataformes, integrades amb l’ERP i els sistemes logístics (APIs), permeten obtenir una traçabilitat a tota la cadena gràcies al registre continu amb marca temporal i a la geolocalització..
En el cas de la Intel·ligència Artificial, Griselda Miralles va comentar que la seva aplicació a la cadena de fred permet obtenir decisions més intel·ligents atès que “pot detectar automàticament patrons de risc” i va posar com a exemple com la IA pot detectar “una obertura anòmala de portes en ruta. En aquest cas, la detecció automàtica permet a les empreses “anticipar-se a problemes abans que afectin la qualitat del producte”, a més de “protegir el consumidor final i assegurar el compliment de normatives com la GDP, Good Distribution Practices.
La Business Unit Manager de CD4IoT també va explicar que la IA permet prendre millors decisions ja que pot “predir errors en la unitat de refrigeració del camió”, fet que contribueix a prevenir possibles pèrdues econòmiques, a optimitzar l’ús de la flota o, fins i tot, a evitar reclamacions i reforçar la qualitat del servei logístic de l’empresa.” La IA també es pot aplicar per optimitzar les rutes de referències operativa, a més de protegir la integritat del producte. Un altre ús de la IA pot ser per a la classificació automàtica d’incidències en transport refrigerat, evitant-se falses alarmes i garantint-se el compliment de la normativa, a més d’obtenir una millor traçabilitat i augmentar la rapidesa en la presa de decisions.
En definitiva, per a Griselda Miralles, aplicar la IA “ens permetrà, detectar automàticament patrons de risc, predir errors (en vehicles o magatzems), optimitzar les rutes logístiques per reduir pèrdues tèrmiques, dur a terme un manteniment predictiu dels equips i fer una classificació automàtica d’incidents crítics o lleus”.
Va acabar destacant la importància d’utilitzar una IA Local (Edge AI) abans que una IA de tercers (Cloud AI), atès que la primera atorga, respecte a la segona, més privadesa i control perquè: la seva ubicació està en un dispositiu o xarxa local o privada i no en servidors remots; té una velocitat de resposta més ràpida i en temps real per la seva molt baixa latència; no depèn d’internet (només necessita connexió per a casos puntuals), ofereix privadesa de les dades, ja que no surten de l’entorn local i no s’envien a tercers; després de la inversió inicial, el cost operatiu a llarg termini és menor respecte a l’opció d’IA de tercers que es paga per ús i emmagatzematge; i, finalment, es pot aplicar en entorns crítics, sensibles o amb baixa connectivitat..
Cas d’èxit: distribució capil·lar a Logaritme
Teresa Pérez, directora Tècnica Farmacèutica i de Qualitat de Logaritme Serveis Logistics, va explicar el cas d’èxit en la distribució capil·lar que va aplicar aquesta plataforma logística pública que treballa en l’optimització i l’emmagatzematge de l’estoc de productes dels socis i que efectua la distribució dels productes (vacunes) als centres sanitaris públics.
Per mantenir la temperatura dels productes que gestiona i transporta, Logaritme va començar aplicant diferents solucions de fred actiu (dispositius de refrigeració, com a compressors o motors elèctrics, per generar fred de manera constant) i de fred passiu (aïllament tèrmic mitjançant embalatge isotèrmic i materials refrigerants com acumuladors o gel sec).
Posteriorment, la distribució capil·lar de Logaritme va evolucionar a utilitzar una solució exclusiva de fred passiu amb embalatge isotèrmic reutilitzable, atès que els avantatges eren més grans. En aquest sentit, amb aquest tipus de caixes reutilitzables no cal utilitzar vehicles especials, s’elimina el risc de xoc tèrmic comparat amb el vehicle isotèrmic, no cal congelar els acumuladors, i tenen un cost més baix a llarg termini, entre altres avantatges.
D’altra banda, Logaritme també duu a terme de forma periòdica una qualificació dels vehicles i dels embalatges, una identificació dels riscos a les rutes per quantificar-los i justificar que són els mínims, així com proves de validació de les rutes més crítiques, tant a l’estiu com a l’hivern, monitoritzant les temperatures durant el transport, tant als vehicles com als embalatges. Gràcies a aquest monitoratge del transport, Logaritme ha aconseguit eliminar riscos i incidències i aconseguir una distribució capil·lar més eficient i optimitzada.
