Barcelona esdevé el primer port de la Mediterrània en certificar la petjada de carboni del conjunt de la Comunitat Portuària

El Port de Barcelona ha esdevingut el primer port de la Mediterrània i un dels primers del món en fer servir la ISO 14064 per calcular la petjada de carboni del global de les activitats que es desenvolupen en territori portuari. El primer càlcul d’aquesta petjada, corresponent a l’any 2022 i certificat per DNV, ha estat de 495.356 tCO₂eq, de les quals 349.39 tCO₂eq corresponen a les activitats que es contemplaven fins ara en la petjada de carboni del Port i 145.957 tCO₂eq provenen de les noves activitats incorporades, com són la indústria, les obres portuàries i els residus dels vaixells.

La petjada de carboni certificada per DNV segons la norma ISO 14064 garanteix que el procés de càlcul s’ha fet seguint estàndards internacionals, assegurant així la fiabilitat de les dades i la seva comparabilitat en futurs exercicis. El Port de Barcelona realitzava des de l’any 2012 el càlcul de les seves emissions a través del programa d’acords voluntaris de la Generalitat de Catalunya, però ara es fa un pas endavant, calculant la petjada del conjunt de les activitats que es realitzen i computant-les totes elles com a emissions directes, és a dir, situant-les en el nucli de l’inventari.

La presentació d’aquest primer càlcul global de la petjada de carboni del Port de Barcelona ha tingut lloc avui en la jornada “Petjada de Carboni de la Comunitat Portuària de Barcelona: resultats, certificació i perspectives”, organitzada pel Departament de Sostenibilitat Ambiental i Transició Energètica del Port de Barcelona.

La presentació de la jornada ha anat a càrrec del president del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell, que ha recordat el compromís de tota la Comunitat Portuària catalana amb la descarbonització, “un compromís fonamental per al futur de la nostra activitat portuària i per garantir un creixement sostenible”. L’estudi de la petjada de carboni del Port de Barcelona, que es farà anualment, “permetrà monitoritzar el grau d’efectivitat de les mesures que posem en marxa dins del nostre Pla de Transició Energètica, com podria ser el projecte Nexigen d’electrificació de molls”.

El president del Port de Barcelona també ha agraït la participació de tota la Comunitat Portuària en el càlcul de la petjada de carboni. “La seva col·laboració és fonamental per a la descarbonització de tota l’operativa portuària. Es tracta d’una tasca col·lectiva que ha d’involucrar tothom per aconseguir una transformació real”.

Nou Pla de Transició Energètica

Hèctor Calls, director de Sostenibilitat Ambiental i Transició Energètica del Port de Barcelona, ha vinculat la certificació de la petjada de carboni amb el Pla de Transició Energètica que es publicarà el 2025. “La petjada de carboni representa una eina primordial per a la definició d’aquest Pla, que estableix les estratègies per transformar el Port de Barcelona en un hub d’energies sostenibles, i incrementa la seva resiliència, la seva competitivitat i el seu atractiu per a usuaris i clients”. I ha afegit que “la identificació de les fonts d’emissió i la seva quantificació no només ens permet tenir clara la situació actual, sinó que fa possible identificar les àrees d’intervenció i l’establiment d’estratègies específiques per reduir les emissions en cadascuna d’elles”.

El Pla de Transició Energètica inclou, entre altres mesures, la promoció de combustibles sostenibles i de la intermodalitat o l’electrificació del transport, necessàries per contribuïr a la descarbonització de la cadena logística de manera global. “La nostra ambició va més enllà de les emissions generades dins del port. Volem facilitar l’ús de combustibles nets que redueixin l’impacte ambiental del transport marítim a escala global”, ha remarcat Hèctor Calls.

Càlcul de la petjada de carboni

Maurici Hervàs, investigador en transició energètica, ha estat l’encarregat de presentar en detall els resultats de la petjada de carboni de l’any 2022. Hervàs ha explicat que s’han incorporat a aquest càlcul tot un seguit d’activitats que no es recollien en inventaris anteriors, com la indústria, les obres portuàries o els residus MARPOL, i que la intenció és seguir refinant l’àmbit inclòs, en col·laboració amb la Comunitat Portuària.

En concret, en aquest primer estudi s’han calculat les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle de les següents categories:

  • Vaixells: són el principal contribuent, amb un 64% de les emissions, i les seves emissions fan referència a les maniobres d’entrada i sortida del port, l’estada als molls i el fondeig.
  • Concessions portuàries i altres: aporten un 29% de les emissions, incloent les terminals, les naus logístiques, activitats industrials, serveis portuaris i les concessions del Port Vell.
  • Obres i residus: representen un 4% de les emissions, i contemplen la producció i transport de materials de construcció i els consums de la maquinària utilitzada a les obres del port, així com la gestió de residus MARPOL dels vaixells.
  • Mobilitat terrestre: suposa un 3% del total d’emissions, provinents de les entrades diàries de camions i tractores industrials, així com dels turismes i trens que operen dins del port.

La jornada ha finalitzat amb una sessió col·laborativa, moderada per Joaquim Cortés, responsable de Medi Atmosfèric del Port de Barcelona, on s’han explorat oportunitats per millorar la recollida de dades, el càlcul i el procés de certificació de la petjada de carboni. Els participants, organitzats en grups de treball, han posat en comú propostes per millorar la qualitat de les dades i l’evolució del càlcul de la mateixa comunitat. La col·laboració de les concessions en la recopilació de dades energètiques ha estat especialment valorada, ja que ha permès establir una base sòlida per a futurs càlculs i ha demostrat el compromís de la Comunitat Portuària amb la sostenibilitat. A més, s’ha subratllat que la transició energètica no es limita a una qüestió tecnològica, sinó que requereix d’un canvi de mentalitat i d’un compromís continu de tota la Comunitat Portuària.

Fecha del Taller: