La 26a edició de la Conferència de Zones Franques d’Iberoamèrica, impulsada per l’Associació de Zones Franques de les Amèriques (AZFA) i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), amb la col·laboració de la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (UNCTAD) i la Global Alliance of Special Economic Zones (GASEZ), ha arrencat avui al DFactory Barcelona, el hub tecnològic liderat i impulsat pel CZFB.

La Conferència de les Zones Franques d’Iberoamèrica ofereix més de 10 sessions de màxim nivell, que tindran la participació de 38 ponents internacionals al voltant de 26 països del món. Així, més de 200 professionals, operadors, entitats públiques, inversors, consultors i proveïdors de la indústria de zones Franques d’Amèrica Llatina, Europa i Àfrica es donen cita per analitzar i discutir temes relacionats amb la situació actual, avenços, innovacions, millors pràctiques, tendències i desafiaments futurs en el context de les zones Franques.

Acte inaugural de la 26ena edició

La XXVI Conferència de les Zones Franques d’Iberoamèrica ha començat a les 9:30 hores amb un acte inaugural en el qual han participat Claudia Pellerano, presidenta de l’Associació de Zones Franques de les Amèriques (AZFA); Pere Navarro, delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) i Mohammed Al Zarooni, president de World Free Zones Organization (WFZO).

Pere Navarro, delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, ha explicat que: “El CZFB està orientat al món, sobretot al món Mediterrani i l’Atlàntic. Tenim molt bona relació amb Amèrica Llatina, que es basa en interessos comuns, en la participació d’esdeveniments, i en aliances de tipus polític, la governança, oportunitats de negoci… estem molt satisfets que hagin decidit celebrar aquesta jornada d’avui aquí al DFactory Barcelona”.

En el seu torn, Mohammed Al Zarooni, president de la WFZO, ha destacat que “juntament amb les Zones Franques d’Iberoamèrica estem creant noves oportunitats i noves col·laboracions per al sector. Unes col·laboracions que ajuden a promoure i avançar les economies regionals i el desenvolupament econòmic mundial”.

Claudia Pellerano, presidenta d’AZFA, ha tancat la inauguració oficial afirmant que “les zones franques són espais econòmics dedicats a generar ocupació i després a formar ocupació que aporta en educació i sostenibilitat; en captar inversió estrangera que ajuda a sembrar la llavor que es replica en la transferència de tecnologia i educació. És clar que som part d’un ecosistema que ha d’aportar més enllà de les nostres fàbriques, més al desenvolupament sostenible de la regió”.

Les zones franques com a eixos de canvi

La sessió destacada d’aquesta primera jornada és ‘Showcase: Les zones franceses com a eixos de canvi’, on s’han presentat quatre Zones Franques que estan sent motor de canvi per a les seves regions, les seves comunitats i el seu desenvolupament econòmic, social i mediambiental.

El primer cas és Campuslands, presentat per Andrea Serrano, gerent general de la Zona Franca Santander de Colòmbia. Serrano ha destacat que “Campuslands és un model de formació de joves exportadors de talent digital, que amb 10 mesos aconsegueixen formar-se en algun camp tecnològic, amb un menor cost per a les companyies i amb un 100% d’ocupabilitat en acabar el curs. El programa està enfocat a joves sense recursos, mares cap de família, joves amb discapacitat de col·legis públics i abastant el 80% dels estrats bàsics de la piràmide social de Colòmbia”. Ha acabat la seva presentació destacant que el seu propòsit és “crear l’estrat D, un nou estrat social digital, amb ingressos mensuals superiors i que suposi un canvi generacional de la seva escala social en tan sols 5 anys. En aquesta primera edició hem format 120 persones, amb la previsió d’assolir els 1000 cada proper any. D’aquesta manera, volem generar un tancament en la bretxa de programadors que té Llatinoamèrica”.

El segon exemple ha estat La Lima Free Zone & Business Park, presentada per Fernando Carazo, gerent general de la Zona Franca la Lima de Costa Rica. Es tracta d’un modern parc industrial i centre de negocis que va començar a operar el desembre de 2014. Un projecte ambientalment sostenible, que vol generar ocupacions i oportunitats per a la societat. Per exemple, té un programa de robòtica per a escoles locals i un Centre Comunitari d’Informàtica operat per l’associació local que capacita membres de les comunitats locals en coneixements bàsics de computació. Segons Carazo, la zona franca és “motor de canvi per diferents aspectes: per la mobilitat social, la mobilitat sostenible, l’eficiència ambiental i energètica i el tancament de bretxes educatives a través del Programa Actualiza, una aliança que té un impacte a més d’11.000 nens i nenes per any” entre altres programes.

Juan Carlos Botero, gerent general de la Zona Franca del Pacífic de Colòmbia, ha presentat el tercer cas dedicat a la Zona Franca del Pacífic, entesa com a eix de canvi i desenvolupament sostenible. Aquesta està dedicada a la diversificació de sectors i exportacions multi sector. Com ha explicat Botero, “el parc industrial privat té clústers d’empreses tèxtils, agroindústria, farmacèutica, aliments, bioseguretat, impressió gràfica… amb exportacions a més de 68 països de més de 250 referències/productes diferents. La Zona Franca del Pacífic és un exemple de desenvolupament econòmic, desenvolupament sustentable i d’ aportació social”.

Finalment s’ha presentat el cas de la Zona Franca de Cádiz i el seu projecte Incubazul, entesa com el hub d’economia blava d’Espanya. Francisco González, delegat especial de l’Estat en el Consorci de la Zona Franca de Cádiz, ha exposat que “el Consorci som un dels principals dinamitzadors econòmics de la província, i creem un nou model industrial alineat amb la mobilitat sostenible, cura al medi ambient, ús d’energies renovables i l’optimització de les infraestructures, basat amb l’economia blava. Després d’analitzar tot el que tenim, com la logística portuària i transport marítim, els recursos marins, la biotecnologia, el turisme vinculat al mar, la innovació… creem el projecte Incubazul, un projecte que pretén ser un referent en Economia Blava en tota Espanya i en el qual es propicien les circumstàncies per a atraure i fomentar el talent i les idees amb el principal focus en els mars i oceans”.