La consellera de Territori, Ester Capella i Farré, ha presidit avui la presentació del Pla d’inversions 2024-2027 de Ports de la Generalitat, que preveu una inversió de 30 milions d’euros durant quatre anys en els ports que són de competència de la Generalitat. Aquests recursos econòmics s’obtenen del mateix sistema portuari, tenen un caràcter finalista i es reinverteixen en el sector portuari per a la seva millora contínua. La presentació del Pla ha anat a càrrec de la directora general de Ports de la Generalitat, Annabel Moreno i Nogué.

El Pla dona prioritat a la inversió en infraestructures per reforçar la protecció i el recer dels ports i per adequar aquestes infraestructures portuàries a l’emergència climàtica, així com a accions per mitigar la petjada ecològica. El segon segment d’inversió ha de potenciar la sinergia port-territori, millorant la connexió i integració entre els ports i les ciutats i creant espais comuns d’ús públic que facilitin l’intercanvi d’activitats i fomentin la dimensió social dels ports sense renunciar a la seva funció de l’ens com a promotor d’activitat als ports.

Altres capítols d’inversió aniran destinats al suport al sector pesquer; la promoció de la nàutica esportiva i d’esbarjo, l’impuls al sector comercial i al transport de viatgers i l’impuls al sector industrial i tècnic de drassanes i varadors.

Nova Llei i nou Pla de ports

L’aprovació el 2019 de la Llei de ports i de transport en aigües marítimes i continentals i, el 2020, del Pla de ports de Catalunya Horitzó 2030 ha suposat per al Govern la configuració d’un nou sistema de governança. El Departament de Territori s’encarrega de la política portuària i la planificació estratègica i l’empresa pública Ports de la Generalitat, de la gestió i execució des d’una visió global i integradora, abastant els 45 ports que són de titularitat de la Generalitat, des de Portbou fins a les Cases d’Alcanar.

El Pla de ports de Catalunya Horitzó 2030 és l’instrument que determina les grans línies de planificació i ordenació de les infraestructures i els serveis del sistema portuari que és competència de la Generalitat. Aquest Pla suposa una evolució de la concepció del sistema portuari català com a facilitador d’infraestructures cap a un nou model centrat en la prestació de serveis. Les principals línies estratègiques que s’han de desenvolupar amb el Pla als ports són l’adaptació i la mitigació al canvi climàtic; la sostenibilitat ambiental i l’econòmica; l’optimització de les infraestructures; la promoció de les activitats portuàries, i la potenciació de l’efecte sinèrgic amb el territori que els envolta, entre altres.

Inversió per impulsar l’activitat

Les actuacions del Pla d’inversions 2024-2027 van lligades al desplegament del Pla de ports de Catalunya Horitzó 2030, l’objectiu del qual és que el sistema portuari català de titularitat de la Generalitat sigui un motor econòmic i social al servei del territori i fer-lo més proper i accessible als operadors dels ports i a la ciutadania.

El 54% de la inversió va destinat a les infraestructures per protegir i donar recer als ports, així com a l’adaptació d’aquestes infraestructures al canvi climàtic. En un moment de crisi energètica i emergència climàtica i després d’haver patit els danys causats per la borrasca Gloria als ports l’any 2020, el Govern català continua promovent mesures d’adaptació dels dics de recer, els espatllers, els molls i els pantalans al canvi climàtic.

Amb relació a les accions de mitigació del canvi climàtic, l’objectiu és implementar mesures i mecanismes com ara la instal·lació d’unitats fotovoltaiques per produir energia renovable; l’aplicació de sistemes telegestionats per estalviar recursos naturals i promoure l’eficiència energètica; i la instal·lació de punts de recàrrega de vehicles i vaixells elèctrics per impulsar la mobilitat sostenible als ports catalans, així com l’adequació i millora de la xarxa d’aigua i instal·lacions per prevenir fuites i fomentar l’estalvi d’aigua.

Els ports s’han d’impulsar com a centres de desenvolupament per potenciar un efecte sinèrgic amb el territori, connectant millor els ports a les ciutats de manera que facilitin l’intercanvi d’activitats i fomentin la dimensió social dels ports i la seva accessibilitat. Aquest eix estratègic rebrà un 21% de la inversió.

La situació geopolítica europea actual i els impactes econòmics que condicionen l’operativa de les flotes pesqueres a la costa catalana fan cada cop més difícil l’activitat pesquera. La pesca es considera una activitat econòmica de caràcter essencial i des del Govern es dona suport al sector pesquer, que percebrà una inversió de l’11% del Pla per construir noves infraestructures i equipaments a les dàrsenes pesqueres i donar millor servei als pescadors.

El Pla preveu destinar un 4% d’inversió per impulsar el paper d’actiu turístic que té el sector nàutic, vinculant la varietat d’ofertes nàutiques a les destinacions turístiques, promovent plataformes unificades de gestió i economies col·laboradores i incorporant línies estratègiques vinculades al foment de la nàutica de base i de centres d’oci nàutic.

Els ports comercials són porta d’entrada i sortida de mercaderies i de passatgers. Dues activitats que es complementen, generen ocupació i dinamitzen econòmicament el territori mitjançant el teixit empresarial i els viatgers que arriben als ports catalans. Així, l’activitat comercial i de transport per a viatgers rebrà un 3% de la inversió per potenciar els equipaments i la promoció de les dues activitats.

El sector industrial i tècnic dels ports disposa d’espais com les drassanes, on es construeixen vaixells, i varadors on es reparen i es fa el manteniment de les embarcacions. Per impulsar aquest sector es destinarà un 2%.

Inversió per zones portuàries

Els 45 ports de competència de la Generalitat es distribueixen en tres zones portuàries, cadascuna amb la seva inversió prevista: Zona Portuària Nord (11,2 milions d’euros d’inversió), a la Costa Brava; Zona Portuària Centre (8,2 milions d’euros d’inversió), a la costa de Barcelona, i la Zona Portuària Sud (8,6 milions d’euros d’inversió), que comprèn la Costa Daurada i la costa de les Terres de l’Ebre. La resta de la inversió, fins als 30 milions, és per a polítiques transversals sense assignació territorial.

*A la informació adjunta trobareu el detall de la inversió per zones portuàries i ports.