Emilio Ablanedo
Subdelegat del Govern a Barcelona
Quins són els Serveis que desenvolupen els organismes de l’Administració General de l’Estat per al control i inspecció de les mercaderies que s’importen i exporten?
Hi ha tres serveis a la Subdelegació del Govern encarregats del control i inspecció de mercaderies: Sanitat Exterior, Farmàcia, Sanitat Animal i Sanitat Vegetal, que centren les seves activitats en la vigilància i control dels possibles riscos per a la salut pública, la sanitat, el medi ambient i el benestar dels animals, derivats de la importació, exportació o trànsit de mercaderies i animals vius.
El servei de Sanitat Exterior és l’encarregat de la inspecció, control de les condicions higienico-sanitàries de productes alimenticis i alimentaris, tant d’origen animal com no animal, destinats al consum humà en importació i tràfic internacional. Així mateix les seves funcions inclouen també el control, la vigilància higienico-sanitària i tramitació d’autoritzacions de les instal·lacions frontereres de control sanitari de mercaderies en el port, l’aeroport i en recintes duaners.
El servei de Farmàcia és l’encarregat del control sanitari a la importació dels productes farmacèutics i el control sanitari a l’exportació de medicaments, hemoderivats, psicòtrops i estupefaents.
Pel que fa als serveis d’inspecció de Sanitat Vegetal i Sanitat Animal, el primer d’ells és el responsable dels controls, tant a la importació com a l’exportació, de mercaderies des del punt de vista de la sanitat vegetal intercanviades amb tercers països; mentre que el servei d’inspecció de sanitat animal és l’encarregat dels controls d’importació i exportació d¡animals vius, productes d’origen animal, productes per a l’alimentació animal i medicaments veterinaris, sempre en el context de les transaccions comercials i no comercials amb països no comunitaris .
Dins dels Serveis d’Inspecció Fronterers (SIF) i dependents de l’Administració General de l’Estat, també s’engloben serveis com la Duana (Agència Tributària) o el SOIVRE (Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç), amb pes específic en el comerç exterior , si bé aquests no depenen directament de la Delegació del Govern.
En els últims anys, quins avanços han experimentat aquests Serveis d’Inspecció, tenint en compte que depenen de diferents ministeris?
Encara que els serveis d’inspecció depenen tècnicament de Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i del Ministeri Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, la gestió de personal i funcionament de tots els serveis depèn del Ministeri d’Hisenda i Administracions Publiques a nivell de Delegacions de Govern. Importants millores s’han produït a nivell dels PIF, entre elles el “Pla de Mesures per a la Millora dels Serveis de Sanitat Exterior” que adopta importants mesures com una ampliació d’horaris i la implantació de serveis 24 hores en els llocs necessaris; s’han desenvolupat eines i programes informàtics que han suposat un avanç tècnic enorme pel que fa referència a la tramitació telemàtica dels expedients i hi ha diversos projectes en marxa, sempre encaminats a la millora i integració dels serveis, com és el cas de la implantació de la Finestreta Única Duanera liderat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat i que ja es troba en fase de pilotatge.
La Zona d’Activitats Logístiques del Port de Barcelona compta amb un nou edifici PIF que reuneix en una mateixa instal·lació els diversos serveis d’inspecció; quins avantatges suposa això i quins resultats s’estan obtenint?
Des de juliol de 2012 aquest nou edifici PIF és totalment operatiu i en ell s’inclouen les activitats de serveis molt diferents com són Sanitat Vegetal, Sanitat Exterior, Sanitat Animal, SOIVRE i Duana.
El primer punt destacable del nou PIF és la més que evident millora de les instal·lacions, amb un disseny adaptat a les exigències normatives i a l’àmplia possibilitat d’inspeccions simultànies; així com una millor gestió de la logística que combina l’eficàcia amb les garanties sanitàries i de qualitat de les inspeccions.
El disseny d’aquest edifici permet uns fluxos eficients i precisos de moviment del personal inspector i no inspector, així com una sistemàtica d’accessos restringits que garanteixen constantment la independència en l’acte de la inspecció.
Es tracta d’una potent eina de gestió de la inspecció el que suposen unes instal·lacions i una logística d’aquest tipus, amb una visió de futur i gran potencial d’adaptació al creixement degut a l’augment comercial de les exportacions i les importacions al Port de Barcelona, garantint en tot moment un rigor en la inspecció.
I finalment, disposar d’unes instal·lacions amb aquestes característiques, implica una millora en l’operativa de les inspeccions, permetent una agilitat de tots els processos que impliquen el pas de mercaderies a través d’un Punt d’Inspecció Fronterer i en concret pel port de Barcelona
Com es desenvolupa la col·laboració dels Serveis d’Inspecció amb el Port de Barcelona i amb l’Aeroport de Barcelona-El Prat?
Hi ha una participació activa per part dels serveis d’inspecció en múltiples grups de treball tant del Port com de l’Aeroport, el que evidencia l’absoluta predisposició per part de la Subdelegació del Govern de col·laboració i transparència envers la resta d’implicats en el tràfic internacional de mercaderies.
Els serveis d’inspecció formen part activa del Comitè Facilitador de Càrrega de l’Aeroport de Barcelona. A nivell portuari els serveis d’inspecció formen part dels grups de treball del Fòrum Telemàtic, del Comitè de Seguiment de la marca de qualitat “Efficiency Network”, del Consell Rector per a la Promoció de la Comunitat Portuària, entre d’altres.
És important destacar que durant l’any 2014-2015, els responsables dels serveis d’inspecció van participar i van treballar d’una manera gairebé de lideratge en el Grup de Millora dels Serveis d’inspecció que va ser creat després d’una iniciativa que vaig adoptar amb el Director del Port de Barcelona amb la finalitat d’identificar, d’una manera objectiva i basada en xifres i estadístiques fiables, aquells problemes detectats en el funcionament dels PIF i que englobaven no només els serveis d’inspecció sinó totes les baules que formen la cadena comercial d’activitats a realitzar-se des de l’entrada fins a la sortida d’una mercaderia pel Port de Barcelona.
Aquest enfocament multisectorial i d’horitzontalitat va donar uns resultats dels quals els serveis d’inspecció estan orgullosos, ja que en gairebé el 90% de les deficiències detectades el problema s’assenta en la sistemàtica de treball dels operadors i no en els serveis d’inspecció, ja que ha quedat reflectit en aquest grup de millora l’eficàcia, eficiència i rapidesa de les activitats inspectores al PIF.
En aquest context seguim en estricta col·laboració mitjançant els citats grups de treball, per buscar i materialitzar solucions a la diversa problemàtica que pugui sorgir al voltant de la importació i exportació de mercaderies a través tant del Port com de l’Aeroport de Barcelona.
Quins mecanismes de col·laboració existeixen amb les diferents associacions professionals del sector (Associació de Transitaris, Col·legi d’Agents de Duanes …)
Participem en importants jornades formatives organitzades amb el Col·legi Oficial d’Agents de Duanes de Barcelona, el Col·legi de Veterinaris, BCL, i Transitaris. També desenvolupem una intensa col·laboració en cursos de la Comissió Europea, Jornades i Sessions Tècniques amb la Comunitat Autònoma, missions amb delegacions de tercers països, etc. Periòdicament els responsables dels Serveis d’Inspecció en Frontera mantenen reunions amb empreses i sectors empresarials que complementa el seu treball quotidià d’atenció i assessorament a les empreses. Igualment vull destacar la importància de l’elaboració de documents clarificadors de les actuacions dels diferents serveis d’inspecció, com ara les Guies SIF.
I amb Barcelona-Catalunya Centre Logístic (BCL), com a clúster logístic que és, quines accions col·laboratives es desenvolupen i quines altres es poden realitzar?
Tal com ja s’ha indicat anteriorment, els serveis d’inspecció participen activament en jornades formatives organitzades per BCL, com han estat Jornades de Farmàcia, Sanitat Vegetal, Sanitat Animal, dins del seu paper en els controls tècnics en les transaccions comercials amb tercers països.
Seria interessant que a través de la seva capacitat com a clúster logístic, servís com una plataforma per impulsar millores logístiques pel que fa, per exemple, a les instal·lacions aeroportuàries en les que una projecció de centralització a nivell d’un sol PIF (com a referència el model portuari) seria un gran avanç i una millora en l’eficàcia i eficiència dels serveis d’inspecció.
