Les línies de ZIM enllacen Barcelona amb els Estats Units i Llatinoamèrica gràcies a que la naviliera israeliana ha reestructurat el seus serveis.
Barcelona torna a ser port d’escala de tres serveis de la ZIM després de la reestructuració que la naviliera israeliana ha fet dels seus serveis i aliances a tot el món.
Al port de Barcelona, ZIM ofereix el servei ZIM Container Service Atlantic (ZCA), que té una freqüència setmanal i que connecta el Mediterrani amb els ports d’Estats Units de Halifax (amb connexions cap a Montreal i Toronto), Nova York, Norfolk i Savannah. Els vaixells desplegats en aquest servei són: ZIM Texas, ZIM Tarragona, ZIM Luanda, ZIM Rio Grande, ZIM Quindao i ZIM Constanza.
També en el marc de la nova aliança formada entre ZIM i la naviliera alemanya Hapag-Lloyd, el port català compta amb dos serveis més des de Barcelona: el servei setmanal MPS (Costa Oest/Pacífic) que connecta els ports de Cartagena (Colòmbia), Manzanillo, Los Ángeles, Oakland, Tacoma, Vancouver i Portland; i el servei de la línia MGX (Estats Units-Mèxic) que connecta els ports de Miami, Veracruz, Altamira, Houston i New Orleans.
Els portacontenidors de la naviliera ZIM operen a la Terminal de Contenidors de Barcelona (TCB). La línia té un transit time molt competitiu, ja que cobreix el recorregut entre Barcelona i Nova York en 13 dies.
El president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, destaca la importància que ZIM hagi reprès les seves operacions a l’enclavament: “És una excel·lent notícia comptar de nou amb ZIM, especialment a través de serveis setmanals de contenidors que amplien la nostra oferta amb mercats estratègics per a Barcelona, com són els Estats Units i Llatinoamèrica”.
Per la seva part el Managing Director d’Europa de ZIM, Dotan Saar manifesta que “Estan molt contents d’haver estat capaços de reprendre les escales directes a Barcelona, que sempre ha estat un mercat important per a ZIM. Ara ens trobem en condicions d’oferir als nostres clients un servei eficient a les principals rutes, permetent-nos un desenvolupament i creixement mutu”.
Font i foto: BCL
