Mercè Conesa: “A nivell de mercaderies, ja ha passat el pitjor i ara la tendència és a la recuperació”

Les exportacions que es vehiculen a través del Port de Barcelona han aguantat el cop de la pandèmia de COVID-19, una dada molt important ja que el comerç exterior és una de les claus de la recuperació econòmica. En el primer semestre de l’any, els contenidors plens d’exportació només han patit una davallada del 3% en comparació amb el mateix període de 2019, xifra que es pot considerar positiva en l’escenari actual de crisi internacional perquè demostra la resiliència de la indústria del país, tal i com ho han destacat avui la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, i el director general, José Alberto Carbonell, en la presentació de resultats de la primera meitat de l’exercici.

L’impacte de la pandèmia es reflecteix en pràcticament tots els tipus de mercaderies que es mouen al Port de Barcelona. El tràfic total ha patit un descens del 18,8% entre gener i juny, assolint un moviment de 28 milions de tones. D’aquestes, 15,4 milions corresponen al tràfic de hinterland −comerç real de mercaderies, sense transbordaments ni tares−, que pateix una caiguda del 15%.

Pel que fa als contenidors, amb un tràfic d’1,37 milions de TEU la caiguda s’ha situat en el 20,5%. Destaca el comportament diferenciat entre les exportacions, que només cauen el 3%, les importacions, que pateixen una davallada del 15%, i el trànsits, on la caiguda és més pronunciada (31%).

En el cas dels granels, els sòlids tanquen la primera part de l’any amb un moviment de 2,06 milions de tones i un creixement de l’1,3% respecte el 2019. Els líquids, però, han caigut un 23,2%, registrant un moviment de 6,4 milions de tones. Aquest descens és degut principalment a l’aturada de l’activitat productiva durant l’estat d’alarma així com a la menor activitat de bunkering i la situació de Contango -el preu del mercat d’entrega immediata dels productes energètics és menor que el preu a futur, el que fa que no es produeixin moviments-, en els mercats internacionals.

Automòbils i passatge

Els tràfics que més pateixen les conseqüències de la pandèmia han estat els automòbils i el passatge. En el primer cas, la caiguda és del 47,6% (218.543 unitats), fruit d’una parada pràcticament total de les plantes automobilístiques, fet que se suma a les dificultats per les que ja passava el sector abans de la COVID-19. “Tot i això, al juny, un cop ha passat el període més greu de la pandèmia a Europa, el tràfic de vehicles es contrau (-56%) però en un percentatge notablement menor que al maig (-82%)”, ha destacat José Alberto Carbonell.

El director general del Port de Barcelona ha recordat que el Govern ha posat en marxa un Pla d’impuls a tota la cadena de valor de la indústria de l’automoció amb un pressupost de 3.750 milions d’euros per pal·liar els efectes adversos de la COVID19 i assegurar la continuïtat del sector. La utilitat d’aquestes ajudes marcarà la velocitat de recuperació del tràfic.

En el cas del passatge s’ha produït un descens del 77,1% (426.788 passatgers), amb especial incidència en els creuristes que cauen el 84,4%. Al respecte, la presidenta del Port de Barcelona ha explicat que, tot i que no hi ha data per a la represa de l’activitat, s’està treballant amb navilieres i terminals en la preparació dels protocols de seguretat. José Alberto Carbonell ha afegit que “liderem grups de treball amb les autoritats sanitàries i Puertos del Estado per establir les condicions necessàries per iniciar l’activitat en les properes setmanes”. Algunes de les mesures dissenyades per les navilieres són: menor capacitat dels vaixells (màxim del 70% d’ocupació); limitacions en les excursions i destins; eliminació de bufets lliures; increment de recursos mèdics i de seguretat; i establiment de ports segurs per a la recepció dels creueristes.

La presidenta del Port de Barcelona ha recordat que la paralització del sector creuerístic tindrà un impacte d’11 milions d’euros en el compte de resultats de la institució i de 1.000 milions en el cas de la ciutat de Barcelona.

El moment més crític queda enrere

De cara als propers mesos, Mercè Conesa s’ha mostrat convençuda que “a nivell de mercaderies, ja ha passat el pitjor i ara la tendència és a la recuperació” i ha afegit que “és necessari que la gestió de la pandèmia no aturi l’activitat econòmica”

Tant Mercè Conesa com José Alberto Carbonell han coincidit en que el Port de Barcelona és “un motor generador de prosperitat que ha d’actuar com a palanca per a la reactivació econòmica”. Per aquest motiu, “activarem el màxim d’inversions per accelerar la recuperació, prioritzant-les tenint en compte els criteris d’eficiència i de rendiment social, ambiental i econòmic”, ha explicat el director general.

La presidenta del Port de Barcelona ha finalitzat la seva intervenció apuntant alguns dels objectius de la institució per als propers anys: convertir Barcelona i Catalunya en centre de referència de recerca en temes d’innovació logística; posicionar Barcelona com a hub regional de sectors de negoci en desenvolupament, com mobilitat elèctrica personal, energies renovables i telecomunicacions; millorar, a través de la innovació, la sostenibilitat de les cadenes logístiques i recuperar sòl logístic per captar noves inversions.

Fecha del Taller: