La Diputació de Lleida liderarà la creació d’un grup de pressió institucional i empresarial per potenciar les comarques de Lleida com a plataforma logística.
Aquesta és la primera actuació que es posarà en marxa després de conèixer les conclusions de l’estudi del potencial logístic de la demarcació de Lleida que la Diputació va encarregar a l’Institut Cerdà.
Serà a l’octubre quan es convocarà una primera trobada amb tots els actors implicats per tal d’informar sobre els resultats de l’estudi i començar a treballar en un pla d’accions temporalitzat que permeti situar la demarcació de Lleida com una important plataforma logística.
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha remarcat la importància del sector agroalimentari de les comarques lleidatanes, que l’any 2013 va moure uns 15 milions de tones.
A més, aquest repte de projectar Lleida com a plataforma logística compta amb el suport de Ferrmed i, segons el seu president, Joan Amorós, les comarques lleidatanes tenen una excel·lent posició geogràfica, la qual cosa les situen en un punt estratègic per la distribució de mercaderies i en una gran oportunitat per convertir Lleida en un gran centre logístic de distribució de productes agroalimentaris de la vall de l’Ebre. Però segons Amorós, el més important és que es prioritzi la connexió viaria i ferroviària amb Tarragona.
Per altra banda, la directora de la Divisió Innovació i Transport/Logística de l’Institut Cerdà, Marta Sánchez, ha explicat que el potencial de Lleida per projectar-se com a plataforma logística es basa en diferents aspectes.
Per una banda, Lleida és un referent al sector agroalimentari i presenta una concentració de l’activitat empresarial al voltant dels principals eixos de comunicacions.
Pel que fa a les infraestructures, Lleida disposa d’una xarxa viària ben planificada al voltant de la capital, l’aeroport de Lleida i la futura connectivitat amb el corredor (façana marítima i plataforma logística de Saragossa).
Un altre aspecte positiu és la posició geoestratègica de Lleida, que està situada a la cruïlla dels dos corredors principals de mercaderies: el Corredor de l’Ebre i el Corredor Mediterrani.
I, finalment, la demarcació presenta una projecció de la demanda positiva, disposa d’oferta de sòl logístic amb preus estables i competitius i compta amb eines de desenvolupament i innovació pel territori, com la Universitat de Lleida, l’IRTA o GlobaLleida.
No obstant això, l’estudi determina que s’haurien de posar en marxa una sèrie d’accions estratègiques per desenvolupar el potencial logístic de Lleida, com ara la millora de les infraestructures a la xarxa viària i ferroviària i el desenvolupament de l’oferta de serveis intermodals i de la logística al servei del territori.
L’estudi planteja un full de ruta amb diferents actuacions entre les quals es marquen com a més prioritàries la finalització de les obres de l’autovia A-27, que permetria accedir al Port de Tarragona, considerat el port natural de Lleida, i la seva connexió amb l’autopista AP-2, a més de la posada en servei de l’autovia A-14 entre Lleida i l’aeroport d’Alguaire, així com el Pla d’acció per a l’impuls de la terminal intermodal del Pla de la Vilanoveta i les adaptacions de la línia ferroviària Tarragona-Reus-Lleida.
A mig i llarg termini planteja l’inici de les obres de l’autovia A-14 entre Lleida i França pels Pirineus (Almenar–Soperia), el desdoblament de la C-13 entre Lleida i Balaguer, el desdoblament de la C-14 entre Tàrrega i Montblanc i el desdoblament de la C-12 entre Lleida i Tortosa, entre d’altres.