El departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda ha publicat l’Informe anual de l’economia catalana per a l’any 2019, que recull l’evolució dels principals indicadors macroeconòmics de Catalunya i el seu entorn en l’exercici passat. L’informe es pot consultar a la pàgina web del departament.
Pel que fa al PIB, l’any 2019 Catalunya va créixer un 1,9%, un augment més moderat que el dels exercicis precedents, però encara sis dècimes superior al de la mitjana de la zona euro. Aquesta moderació s’explica en gran mesura pels conflictes comercials i geopolítics en l’àmbit internacional, que a Catalunya i a la zona euro han afectat especialment la indústria, sobretot la manufacturera. No obstant això, el PIB de Catalunya ha mantingut la pauta de creixement equilibrat observada els darrers anys, amb contribucions positives tant de de la demanda interna com de l’externa.
Malgrat les incerteses de l’entorn internacional, destaca el bon comportament de les exportacions totals de béns i serveis, amb una pujada del 3,8%. En aquest sentit, el document posa de relleu el canvi estructural del patró exportador de Catalunya arran de la darrera crisi, quan moltes empreses van començar a orientar-se cap a altres mercats. Des d’aleshores, no només ha augmentat el volum de les vendes a l’exterior, sinó també el nombre d’empreses que exporten de forma regular. Un any més, és destacable l’impuls de les exportacions industrials d’alt contingut tecnològic, que són les que més van créixer el 2019.
El mercat laboral va continuar registrant avanços notables el 2019, amb increments del 2,3% en el nombre d’ocupats i del 2,4% en el d’afiliats, que van permetre situar la taxa d’atur en un 11%, la més baixa en onze anys. Entre les millores en aquest àmbit, destaca l’augment de l’ocupació indefinida, la pujada progressiva dels salaris i la reducció de l’atur de llarga durada. Tanmateix, l’informe adverteix que la desigualtat salarial a Catalunya encara es manté en nivells molt alts, i que taxa d’atur és especialment elevada entre els joves i els estrangers no comunitaris. També subratlla la necessitat d’avançar en la reducció de la temporalitat i la proporció de treball a temps parcial involuntari, que se situa per sobre de la mitjana de la zona euro.
