El dijous 25 d’abril de 2019 es va celebrar a l’auditori de Consorci de la Zona Franca de Barcelona la jornada sobre “La Connectivitat Logística a l’Era Digital”, trobada promoguda per Barcelona Centre Logístic Catalunya (BCL) i organitzat per GPA i bytemaster, i que va comptar amb una elevada participació de públic.
L’objectiu de la jornada va ser el d’aprofundir en la necessària connectivitat que han d’implementar els diferents agents que intervenen en les cadenes logístiques, així com la imparable transformació digital que han d’anar assumint per assolir uns estàndards que permetin que els intercanvis d’informació siguin àgils i segurs.
Digitalització i connectivitat per a la competitivitat del sector logístic
El director general de BCL, Santiago Bassols, ha assenyalat en referència a la digitalització del sector com a clau per a la competitivitat que “les cadenes logístiques són cada vegada més complexes i intervenen múltiples agents” i que s’estan produint “modificacions en les maneres de consumir, de produir i de transportar”. En aquest entorn canviant, “la manera de gestionar els fluxos d’informació que acompanyen a la mercaderia i com s’intercanvia aquesta informació entre els diferents actors serà crucial per fer més eficients i transparents les cadenes logístiques”.
Segons el director de BCL, la tecnologia i la innovació són imprescindibles per aconseguir “millores disruptives” i per això “cal apostar per un model d’innovació tant a nivell de grup com a nivell particular de les empreses”. En aquest sentit, la Comissió d’Innovació i Tecnologia de BCL està posant en marxa una sèrie d’iniciatives, com la realització de tallers i jornades, i també crearà un ecosistema de startups relacionades amb les activitats logístiques o especialitzades en tecnologies que puguin tenir aplicació a la cadena logística. El que es pretén és “introduir al sector els emprenedors innovadors i disruptius, a més de fomentar la seva relació amb el sector de la logística”.
Blockchain, tecnologia imprescindible per al sector logístic
A continuació van intervenir Ignasi Sayol, president de PIMEC Logística i CEO de Inprous; i Santiago Bollaín, director de vendes per a la petita i mitjana empresa d’IBM.
Com a expert en transformació digital, Ignasi Sayol va fer un repàs de les principals tecnologies i aplicacions que han irromput en l’àmbit industrial i logístic i que s’engloben en el que s’anomena Logística 4.0. Impressió 3D, Apps mòbils, cloud computing, Internet de les coses (IoT), big data, intel·ligència artificial o blockchain, són tecnologies que estan en fases de desenvolupament i d’aplicació diferents.
Pel que fa a la blockchain, Sayol va dir que es tracta d’una “xarxa fiable perquè la informació no es pot alterar”. Així mateix, es basa en contractes intel·ligents o smart contracts entre particulars o empreses que es compleixen i executen “sense intermediaris”. Aquestes prestacions fan que la blockchain “pugui tenir usos molt profunds a la indústria logística” perquè aporta “transparència de dades i aquests no són modificables ni es poden amagar”. A més “és segura perquè no es pot alterar i permet la gestió d’actius (tokens) digitalitzats”.
La blockchain tindrà un impacte al sector logístic perquè permetrà “l’intercanvi de dades a través de la cadena de subministrament i amb això uns majors nivells de transparència”, així com una gestió eficient de processos i l’eliminació d’ineficiències”, ha indicat Sayol. I va posar una sèrie d’exemples sobre aspectes de la cadena logística que la blockchain pot solucionar, com ara: els comptes per cobrar, les transaccions en paper, el trencament de la cadena de fred o la ineficiència per satisfer la demanda.
Tradelens, l’aposta de Maersk i IBM pel blockchain
Santiago Bollaín, director de vendes per a la petita i mitjana empresa d’IBM, va explicar amb detall el desenvolupament de Tradelens, la iniciativa de blockchain privada posada en marxa per Maersk i IBM en forma de joint venture al gener de 2018.
Tradelens “simplifica totes les transaccions i comunicacions entre els diferents actors que intervenen en una cadena logística i les agrupa en una única forma de connectar-se per accedir-hi”, sent el principal avantatge que “qualsevol informació relacionada amb una cadena logística és accessible i en temps real “.
A hores d’ara, Tradelens té dos models; un és la gestió de documents relacionats amb tota la cadena logística (coneixements d’embarcament, certificats, etc.) i un altre és la publicació d’esdeveniments i informació per part dels actors (quan s’ha carregat un contenidor, la data d’arribada d’un vaixell, etc.).
Segons Bollaín, Tradelens només funciona per al tràfic de contenidors, tot i que “és voluntat de la plataforma anar creixent amb noves funcionalitats i amb altres tipus de tràfic de mercaderies, com els vehicles”. En aquesta plataforma participen actualment uns 60 ports, entre ells Algesires, Bilbao, Barcelona i València, així com diverses navilieres, com Maersk, Hamburg Sud, ZIM, i l’espanyola Boluda. També hi ha duanes, però de moment cap espanyola, i destaquen per exemple les holandeses perquè a través d’Tradelens “poden decidir amb major agilitat quins contenidors han de inspeccionar, segons la seva procedència o contingut”.
Els beneficis de Tradelens són, entre altres, reducció de temps de localització de contenidors, informació en temps real, la millora del control d’inventari, la millora en la transparència de la informació en tota la cadena integrant tota la informació d’origen a destinació, la protecció del valor de marca i producte, o la reducció del frau.
Air Freight Solutions, una plataforma per a la comunitat de càrrega aèria
La jornada va servir també per presentar un cas d’èxit. De la mà de Santos Martínez, de Portel, i Frederic Farreras, de Aduanas Pujol Rubió, es va analitzar en profunditat Air Freight Solution, una plataforma que sorgeix “de la necessitat constatada en el sector de la càrrega aèria de desmaterialitzar els processos documentals associats a aquesta”, segons va definir Santos Martínez.
Air Freight Solution és un cargo community system “neutral i competitiva” que dóna cabuda als diversos actors de la cadena logística, siguin agents privats o públics, com ho és la Duana, i que agilitza tots els processos associats a la càrrega aèria.
Va explicar Santos Martínez que la plataforma permet intercanviar documents com els coneixements aeris, les ordres de transport, els avisos d’arribada de la mercaderia i que a diferència d’altres plataformes “inclou al transportista terrestre perquè els seus processos també es beneficiïn de l’automatització, es dóna visibilitat a la Duana i integra a tots els aeroports a nivell nacional”.
En definitiva, Air Freight Solution és una “finestreta única per a la càrrega aèria” a la qual s’aniran implementant altres elements demandats per la comunitat, com per exemple, el Levante sense papers i una funcionalitat per importacions que permetrà al transitari saber quan ha arribat la mercaderia a l’operador d’handling.
Frederic Farreras va assenyalar que la plataforma Air Freight Solution facilita a Aduanas Pujol Rubió “tenir informació en temps real de totes les mercaderies i en quin estat està el seu enviament o recepció”. També va destacar que la solució permet als clients de la transitària “veure l’estat de les seves operacions i visualitzar i descarregar els documents de les operacions”.
Ús de les plataformes de gestió per millorar la connectivitat de el sector logístic
La segona part de la jornada es va iniciar amb la intervenció de Rodrigo Guichón, Product Manager de bytemaster, per assenyalar que en una cadena de subministrament intervenen “molts actors que intercanvien un gran volum d’informació, que cal absorbir” motiu pel qual ” s vital tenir connectivitat perquè sense ella tindríem una duplicitat de la informació”.
L’existència de tants actors i tan diferents en una cadena, fa que “sigui necessària la integració de la informació perquè l’operador logístic sigui més àgil” i pugui complir amb uns paràmetres de rendibilitat “utilitzant els mínims recursos per arribar més lluny i assumir nous reptes”. I la millor manera d’aconseguir aquesta rendibilitat és “comptar amb una solució connectada” que, entre altres coses, permetrà la comunicació i l’intercanvi documental amb les duanes, els ports i aeroports, les plataformes de cotització i els agents de la cadena.
En aquest sentit, Guichón va parlar del present i el futur de la connectivitat, recalcant que per implementar-la amb garanties “és necessària l’estandardització de fitxers, de documents, processos i procediments”. I les noves tecnologies “han d’ajudar a aconseguir aquesta estandardització per a una millor i major connectivitat”.
Pel que fa a les noves tecnologies, es va referir a les Apps, que permeten “traçar i seguir qualsevol tipus d’informació en temps real” i que per tant són una bona eina per a la connectivitat perquè permeten donar i rebre informació”. I pel que fa a la blockchain, ha indicat que “hem de fer el que calgui perquè s’acabi utilitzant i arribi a ser un entorn únic d’informació”. I, per això, a bytemaster “estem investigant les utilitats de la blockchain”.
Reptes de la connectivitat entre els diferents actors de la cadena logística
La darrera part de la jornada va estar protagonitzada per una taula rodona en què van participar: Israel García, d’Alfil Logistics; Alberto Monforte, d’Orange, Paco Fernández, de Mango; Santos Martínez, de Portel; i Rodrigo Guichón, de bytemaster.
Van començar analitzant quins són els punts crítics de la cadena logística, especialment a la relació entre l’operador i el carregador i Paco Fernández, de Mango, va assenyalar que si el futur més immediat és la logística col·laborativa “haurà d’haver més transparència i més cooperació entre tots els actors de la cadena per poder fer una logística 4.0 i atendre les necessitats dels clients “.
Sobre aquest punt, Israel García, d’Alfil Logistics, va deixar constància que “no és fàcil tenir un integració amb tots els proveïdors, perquè són molts i cada un té les seves peculiaritats”.
Al respecte també va intervenir Santos Martínez, de Portel, per defensar el paper dels transitaris perquè “posar a tots d’acord i que volquin informació fiable i en temps real no és fàcil”.
Perquè la informació flueixi, l’element clau és la tecnologia i per això Alberto Monforte, d’Orange, va posar de manifest que un operador de comunicacions “pot ajudar a la cadena logística aportant tecnologia per tenir una visibilitat total i de principi a fi”. Va afegir que tecnologies com el 5G “obre infinites possibilitats en el sector de la logística perquè podran posar-se sensors i dispositius” a través dels quals “tindrem una gran fiabilitat”.
La necessària transformació digital i gestió de l’canvi
Els participants a la taula rodona també van abordar la necessitat de la transformació digital, assenyalant en aquest cas Paco Fernández que “els canvis costen, però cal trencar barreres i abordar la transformació digital en col·laboració amb altres actors”.
Alberto Monforte, d’Orange va assenyalar que per afrontar la transformació digital “el canvi cultural dins de les companyies és imprescindible” i per tant “és recomanable començar a gestionar el canvi dins de les organitzacions”.
Per la seva banda, Israel García, d’Alfil Logiostics, va afegir que “cal implicar les persones en els projectes de transformació digital que emprengui una empresa”.
I també Rodrigo Guichón, de bytemaster, va voler puntualitzar que “el fer o no el canvi cultural pot determinar l’èxit o el fracàs a l’hora d’implementar una nova tecnologia en una empresa; tenir a les persones motivades és imprescindible”.
Per a Santos Martínez, de Portel, “el canvi cultural ha de ser transversal i tots els agents de la comunitat han de rebre algun benefici o avantatge”, entenent amb això que “tots tinguin un retorn raonable de l’esforç realitzat”.
Les ultimes intervencions van ser per referir-se a l’talent i la gestió dels recursos humans davant el repte de la transformació digital, arribant-se a la conclusió que la formació contínua i interna a les empreses del sector logístic és imprescindible. A més, cal saber gestionar el talent dins de les organitzacions perquè la transformació digital i la gestió del canvi donarà els seus fruits un cop s’aconsegueixi la implicació de totes les persones d’una empresa.
