El Port de Barcelona compta amb un nou Pla Estratègic 2015-2020 en el qual s’estableix com a posicionament i objectiu principal esdevenir el principal centre de distribució euroregional a la Mediterrània en competència amb els ports del nord d’Europa.

En l’horitzó del 2020 aquest objectiu estratègic s’haurà d’haver materialitzar en assoliments concrets com 70 milions de tones de càrrega (de les quals un 70% de càrrega general), i 3 milions de contenidors (TEU). Perquè això sigui possible caldrà també que el 50% de la càrrega en contenidor manipulada tingui origen o destinació fora de Catalunya i, per tant, que el radi geogràfic d’influència del Port s’ampliï i arribi fins a 1.200 km en alguns casos. La càrrega s’ha de captar més enllà dels límits actuals i per a això cal competir amb els ports del nord d’Europa, per on encara es canalitza prop del 70% del comerç marítim amb Àsia.

Aquest pla, que és el tercer que elabora el Port, es diferencia de l’anterior en què contempla totes les àrees de negoci i té un horitzó a mig termini. El primer pla es va elaborar el 1998 com a document que fixava la missió i la visió del Port de Barcelona, així com les principals línies d’actuació per a acomplir-les, i estava molt centrat en el contenidor. El segon pla, editat el 2003, actualitzava l’anterior i posava l’èmfasi en ampliar el hinterland i abastava fins al 2015.

El nou Pla manté inalterable la missió o raó de ser del Port, que es la de “Contribuir a la competitivitat dels clients del Port mitjançant la prestació de serveis eficients que responguin a les seves necessitats de transport marítim, transport terrestre i serveis logístics”. I la seva visió també continua sent la de consolidar-se com a “port solució d’Europa a la Mediterrània”, que implica esdevenir la principal alternativa per a l’entrada i sortida de mercaderies al sud del continent i tenir una zona d’influència més àmplia i ben connectada.

El III Pla Estratègic del Port de Barcelona 2015-2020 està estructurat en tres parts. La primera fa una anàlisi estratègica de la situació de partida, amb especial atenció als efectes de la crisi econòmica i als canvis que comporten les tendències actuals en l’economia i el comerç internacional; la logística i el transport; el transport marítim i els ports; i la sostenibilitat. La segona part està centrada en la proposta estratègica i defineix tots els paràmetres que contextualitzen el posicionament esmentat i especifica els objectius per a assolir-los. La tercera està dedicada a l’Autoritat Portuària de Barcelona, com a ens públic, i alinea la seva actuació als objectius estratègics globals del Port.

Per tal d’assolir l’estratègia plantejada cal tenir en compte els següents factors: aprofitar les oportunitats que ofereix el canvi en els models logístics i de transport mundials, amb un major protagonisme de la Mediterrània; millorar la competitivitat logística amb una oferta de serveis integrats de qualitat; desenvolupar el concepte de “port en xarxa” amb l’impuls de corredors ferroviaris i de terminals marítimes interiors; i crear aliances entre els agents de l’activitat portuària (terminals, navilieres, operadors logístics, ports) per conformar cadenes logístiques competitives.

El posicionament del Port fins al 2020 s’articula a través de tres eixos estratègics: Creixement: un cop executada l’ampliació, el nou pas és augmentar la càrrega manipulada; Competitivitat: per créixer, cal captar nous tràfics en àrees en què el Port no és actualment la primera opció, i per tant, ser capaços de tenir una oferta logística més eficient, atractiva i competitiva que la existent i que la dels competidors; i Sostenibilitat: l’actuació del Port ha de garantir la capacitat de les generacions futures de satisfer les seves necessitats, és a dir, la sostenibilitat en els àmbits econòmic, social i mediambiental, i una de les principals eines en aquest sentit és el foment de la intermodalitat.

Al voltant d’aquests 3 eixos es plantegen 13 objectius estratègics que es concreten en metes específiques i indicadors que mesuraran el grau d’assoliment de la proposta estratègica al final del període. Aquests són alguns exemples de metes específiques:

• Incrementar els tràfics estratègics fins als 1,2 milions de vehicles nous, 14 milions de tones d’hidrocarburs i 3 milions de creueristes.
• Assolir un 55% de quota de mercat al nord-est interior de la península, un 20% de Madrid i un 15% del sud de França.
• Reduir un 25% els costos de manipulació associats als contenidors i els costos portuaris d’ocupació per m2.
• Disposar dels accessos viaris i ferroviaris i tenir una terminal de ferroutage al Port o en un entorn proper.
• Disposar dels accessos viaris i ferroviaris al Port el 2018.
• Disposar de la terminal E de creuers el 2017.
• Assolir el 90% de les inspeccions físiques de la Duana en menys de 17 hores.
• Tenir 110 empreses adherides a la Marca de Qualitat.
• Estalviar 150 milions d’euros anuals en externalitats ambientals.
• Assolir els 20 milions de visitants al Port Vell.

Aquest plantejament es sosté en la premissa que el Port de Barcelona i la Comunitat Portuària de Barcelona estan preparats i alineats per a assolir a mig termini reptes d’aquest abast.

El Pla Estratègic del Port de Barcelona va ser presentat el passat 12 de febrer pel president del Port de Barcelona, Sixte Cambra.