Abans que la Xina fos reconeguda mundialment com una oportunitat de creixement únic, els seus planificadors d’aviació ja sabien que la Xina evolucionaria ràpidament per convertir-se en el major mercat del món. Per guiar el seu desenvolupament, es van fixar en el major mercat del món – Estats Units – i es van enamorar del concepte de hub, de la fortalesa de Northwest a Detroit a l’operació en expansió d’American a Dallas. La lliçó que les aerolínies nord-americanes i aeroports s’imparteixen a les delegacions xineses era que quan se li dóna àmplia geografia, nombrosos concursos i dotzenes de grans ciutats, les aerolínies necessiten centrar-se en dominar un centre potent.
Amb Sant Josep i Manchester, el més probable és que Air China es pre-endavant a Hainan Airlines. Hainan, com Air China, té la seu a Beijing. Sota una línia aèria de la Xina, una política de ruta, les rutes de llarga distància es limiten generalment a tenir una sola companyia xinesa operaradora. L’inici posterior de Hainan, i l’estat de privatització (Air China és el vaixell insígnia del país) va significar per a la majoria de principals rutes de llarga distància que ja van ser traslladades per Air China, sent impossible accedir per Hainan. Hi va haver excepcions: Air China va passar per alt Chicago i Toronto, i Hainan va ser capaç de llançar vols a aquestes destinacions.
La xarxa de llarg radi d’Hainan ha estat, per la força, majoritàriament a les ciutats secundàries: Boston, Brussel·les, Praga, Seattle, etcètera. Però en el seu haver, Hainan ha estat capaç de fer aquest treball. A principis de 2015 Hainan va començar un nova fase de desenvolupament de llarg recorregut per servir als seus destins de Pequín un nou centre de llarg recorregut a Xangai. Boston i Seattle van ser els seus destins inicials de Xangai; Hainan ja serveix a Pequín (Seattle és la seva ruta antiga a través del Pacífic).
Les aerolínies xineses solen tenir una sola base de llarga distància per les rutes principals. Hi ha excepcions, en particular la presència d’Air China a Xangai. També hi ha diverses ciutats secundàries que veuen el servei de llarga distància, sovint subvencionades i no sent una part estratègica del nucli de la xarxa d’una companyia aèria. El doble nucli Beijing / Xangai de Hainan és notable, encara que és més petit que el hub Beijing / Xangai d’Air Xina.
China Southern ha tractat de construir a Pequín (amb la proposta de rutes Pequín-París i Beijing-Nova York, que ja opera Air China), però no ha tingut èxit. El seu únic vol de llarga distància a Beijing és a Amsterdam, i per a la Xina meridional en l’estiu septentrional de 2015 va presentar l’A380 en aquest sector.
L’estratègia de doble nucli permet a Hainan accedir a mercats principals i també reduir el seu èmfasi a Beijing, on les oportunitats de creixement primari i secundari estan disminuint ja que el centre és ja fort. Air China probablement va veure a Hainan continuar amb aquesta estratègia. A Amèrica del Nord, Sant Josep és únic mercat de Hainan ja servit per Beijing que Hainan podria obrir a Xangai. Altres punts d’Amèrica del Nord de Hainan – Chicago i Toronto – ja tenen la presència de la Xina Eastern.
China Eastern vola a Toronto i ha proposat recentment a Chicago per un llançament el 2016, part del seu creixement a Amèrica del Nord, que probablement veurà triplicada la capacitat de seients en tres anys (fins al moment no s’ha més que duplicat, vegeu gràfic següent).
Hainan ha proposat el servei de Tianjin a Nova York i Vancouver, però aquestes ciutats ja compten amb el servei de la China Eastern des de Shanghai. Per a Amèrica del Nord, Hainan a Xangai ara ha de mirar d’augmentar la seva freqüència o l’addició de nous punts.
Shanghai Pudong Aeroport d’Amèrica del Nord (seients per setmana, només anada): 19-Set-2011 a 8 de maig-2016
Llegiu l’article complet a: http://centreforaviation.com/analysis/air-chinas-long-haul-shanghai-expansion-targets-hainan-airlines-leaves-china-eastern-uncomfortable-255419
Font: CAPA
Foto: Eric Salard / Flickr
