Sectors

El sector de l’automoció és un dels més importants de Catalunya. La indústria fabricant, amb SEAT i NISSAN com a empreses més destacades instal·lades al territori, produeix el 26% de total dels vehicles que es fabriquen a Espanya, genera més del 24% dels ingressos a nivell estatal i suposa el 26,6% del total de les exportacions espanyoles. És també un sector altament exportador atès que el 70% de la producció té per destinació diversos països de tot el món i destaca l’increment de les exportacions que el 2015 van créixer un 16% i van assolir prop de 8.000 milions d’euros.

També juga un paper rellevant en l’economia de Catalunya la indústria auxiliar de components de l’automoció, que el 2015 va incrementar la seva producció un 7,4% i va assolir un volum de negoci de 5.820 milions d’euros. Catalunya aglutina gairebé el 34% de la xifra de negoci d’aquesta indústria a Espanya i el 27% de les empreses i suposa el 25,6% de les exportacions, que el 2015 es van acostar als 2.500 milions d’euros. Les empreses d’aquest sector estan especialment concentrades a la província de Barcelona, destacant entre elles Ficosa, Samvardhana Motherson Peguform, Faurecia Automotive, Benteler, Mahle Behr, Dens o Magna Seating.
El conjunt de la indústria de l’automoció catalana (fabricants i components) està formada per unes 11.000 empreses que facturen uns 14.000 milions d’euros l’any; aquesta xifra suposa el 10% del de la xifra de negoci del conjunt de la indústria catalana i aproximadament el 7% del PIB de Catalunya.
Aquest sector genera 38.000 llocs de treball directes i 100.000 indirectes, incloent el sector de la distribució i reparació.

Catalunya compta amb el Clúster de la Indústria d’Automoció de Catalunya (CIAC), en el que s’integren més de 100 empreses entre fabricants i indústria auxiliar de components. El CIAC treballa a fi de garantir el desenvolupament en el nou marc industrial global, reforçant la competitivitat de la indústria de l’automòbil com a motor de l’economia catalana a través de la cooperació, la innovació tecnològica i la formació.

El sector farmacèutic català és innovador, intensiu en investigació, altament productiu i molt dinàmic en el comerç internacional. Destaquen dos grans subsectors: el fabricant de matèries i principis actius (denominat química fina) i el d’obtenció d’especialitats farmacèutiques (desenvolupat pels laboratoris farmacèutics), que és el de major importància econòmica i que representa el 80% de la facturació del sector. Tots dos tipus d’activitat estan molt relacionats entre si, sumant-se també la relacionada amb la investigació i el desenvolupament; aquesta activitat concentra el 29% de la despesa total de la indústria catalana en innovació tecnològica.

Catalunya concentra el 46% de tota la indústria farmacèutica de l’Estat espanyol, el 32% dels laboratoris farmacèutics i més del 43% dels centres de química fina, que fabriquen gairebé el 75% del total de la producció espanyola de primeres matèries. El 2015 la producció del sector farmacèutic català es va incrementar un 2,5% i va superar els 6.000 milions d’euros de xifra de negoci del 2014; tant les importacions com les exportacions van augmentar un 7%, arribant aquestes últimes a superar els 5.500 milions d’euros el 2015.

Durant els últims anys a Catalunya ha agafat força i protagonisme la indústria biotecnològica lligada a les ciències de la salut, especialment en els àmbits de la biomedicina i les tecnologies mèdiques. En aquest sector, Catalunya concentra més del 28% de les empreses de tot l’Estat, per davant de Madrid (26,4%).
Si se suma el sector farmàcia i el biotecnològic de Catalunya, aquest suposa el 43% de les empreses que hi ha a Espanya, més del 44% del volum de negoci i més del 52% del VAB. Pel que fa al comerç exterior, Catalunya exporta prop del 40% del total de les exportacions espanyoles.

El teixit industrial català es caracteritza per un grup de laboratoris de capital familiar (Grifols, Almirall, Esteve, Ferrer, Uriach, Salvat, Lacer o Isdin) i un altre grup d’empreses estrangeres (Novartis, Sanofi-Aventis, Bayer-Schering, Boehringer Ingelheim, Menarini o Merck).

La majoria de les grans multinacionals implantades a Catalunya han realitzat importants inversions en R+D així com en l’ampliació de les seves instal·lacions i el seu volum de producció, com és el cas de Roche, Merck, BBraun, Esteve, Uriach, Reig Jofre o Kern Pharma.

El 2015 la producció del sector químic català va créixer un 3,8% i va superar els 16.300 milions d’euros de volum de negoci registrat el 2014, xifra que representa més del 42% de la facturació d’aquesta indústria a nivell estatal.

A Catalunya, el sector químic té un pes destacat dins de l’economia i és el segon sector industrial més important ja que aporta al voltant del 1,7% del VAB total català, el 10,3% del VAB industrial i prop del 13% del volum de negoci.

Aquesta rellevància també es dóna en termes de comerç exterior perquè les empreses catalanes van concentrar el 2015 gairebé la meitat de les exportacions espanyoles del sector i el 27% de les empreses.

El sector inclou empreses dedicades a la química bàsica (la que genera un 59% del volum de negoci), a la relacionada amb el consum (23% de la xifra de negoci), química industrial (6% de la facturació), agroquímica (1% de la facturació), i altres productes químics, com les fibres (12% del volum de negoci). Es tracta d’una indústria amb una elevada capacitat exportadora, atès que el 43% de les vendes es realitzen a l’estranger i el 2015 les exportacions de les empreses catalanes van aconseguir un valor superior als 10.800 milions d’euros, creixent un 3,6% .

El subsector de la química bàsica té una presència destacada al polígon petroquímic de Tarragona, on es produeixen més de 20 milions de tones anuals de diversos productes, essencialment combustibles i matèries primeres plàstiques, que representin el 25% de la producció estatal i la meitat de la producció química catalana. Però també hi ha empreses implantades a la província de Barcelona, especialment al Vallès Oriental, Barcelona i el Baix Llobregat.
El sector compta des del 2014 amb el Clúster Químic ChemMed Tarragona el principal objectiu del qual és projectar en l’àmbit internacional la competitivitat d’aquest territori per a la indústria, la investigació i la logística del sector químic. El complex en el qual s’ubica el Clúster té una extensió de 1.200 hectàrees distribuïdes entre dos polígons industrials.

Algunes de les empreses de la indústria química de Catalunya d’origen nacional són el grup Repsol YPF i Ercros, però en major nombre són empreses estrangeres implantades des de fa dècades com Henkel Ibèrica, Dow Chemical, Iberpotash, Basf Española, Du Pont Ibèrica, Clariant Ibèrica, Solvay Ibèrica o Procter & Gamble.

El sector de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) és un dels sectors que al llarg dels últims anys ha pres més protagonisme a Catalunya i s’ha convertit en estratègic per les bones perspectives econòmiques i socials que presenta.

Actualment hi ha més de 12.000 empreses dedicades a les TIC que facturen anualment més de 14.000 milions d’euros i inverteixen en R+D més de 200 milions d’euros. El 2015 aquest sector va incrementar la seva producció prop d’un 4%.

El sector de les TIC integra empreses tant industrials (fabricació de components, equips, dispositius mòbils, etc.) com de serveis (edició de programari, processament de dades, etc.) en l’àmbit de l’electrònica, la informàtica i les telecomunicacions.

Catalunya, i especialment Barcelona, compten amb un ecosistema d’emprenedors i starups de l’àmbit digital i un important viver d’empreses, entitats, centres tecnològics, acceleradores i inversors format per més de 800 empreses que suposen el 32% de totes les que hi ha a Espanya. Al llarg del 2015 les principals empreses d’aquest ecosistema han rebut inversions per valor de 264 milions d’euros.

El sector concentra el 70% de la seva activitat al voltant de la ciutat de Barcelona i la celebració del Mobile World Congres, entre el 2012 i el 2013, ha reforçat la potència d’aquest sector i de la capital catalana com a centre mundial de les telecomunicacions mòbils. A més, aquest sector és responsable del 7% de l’economia de la ciutat, estant el principal focus empresarial al districte 22@Barcelona.

Barcelona és la desena Smart City del món i la quarta d’Europa, amb indicadors molt elevats de penetració de les TIC tant en l’àmbit empresarial com en el domèstic i en el desenvolupament de l’administració electrònica.

Diferents empreses tecnològiques han apostat per instal·lar-se a Barcelona, com la britànica King, creadora del joc Candy Crush. La ciutat també compta amb la presència des de fa anys de marques globals com IBM, Fujitsu, HP, T-Systems, Indra, Epson, Yahoo, Oracle, Booking.com o Rakuten. A aquestes cal afegir altres companyies nascudes aquí com Edreams, Privalia, Softonic, Letsbonus o Groupalia. Barcelona i Catalunya s’estan convertint en un autèntic pol d’atracció d’empreses tecnològiques.

Aquest elevat grau d’activitat comporta un destacat volum d’exportacions; el 2015 el comerç exterior català d’alta tecnologia amb l’estranger va créixer un 10,5%, havent-se exportat productes industrials d’alt contingut tecnològic per un valor superior als 6.000 milions d’euros. Aquestes vendes tenen com a destinació principalment mercats fora de la Unió Europea, en un 52%. Del total d’exportacions del grup industrial de les TIC, que van créixer més d’un 15% el 2015, el segment que més va augmentar va ser el dels productes informàtics, electrònics i òptics, que es va incrementar un 20%. Les exportacions catalanes de productes tecnològics suposen una mica més del 29% del total de les vendes a l’exterior d’Espanya.

Barcelona i Catalunya concentren un dels clústers agroalimentaris més rellevants d’Europa i el més gran d’Espanya, atès que el sector està format per unes 2.500 empreses. La indústria agroalimentària i d’alimentació és la tercera més important de Catalunya, però ocupa la primera posició pel que fa a volum de negoci i aportació al PIB, per davant d’altres sectors com l’automoció i el químic.

El sector de l’alimentació i agroalimentari integra processos de preparació i transformació de matèries primeres vegetals i animals per preparar-los per al consum humà però també per al bestiar i els animals domèstics.

Aquest sector registra anualment un volum de negoci que supera els 25.000 milions d’euros, xifra que suposa més del 23% del total del conjunt del sector a Espanya i el 19% del total de la indústria catalana. Així mateix, Catalunya concentra el 12% de les empreses alimentàries que existeixen a nivell nacional.
En comerç exterior, el sector agroalimentari català és el tercer més exportador; representa aproximadament el 20% en volum total de les exportacions de Catalunya. El 2015 es van exportar més de sis milions de tones d’aliments i begudes per un valor superior als 9.000 milions d’euros. Així mateix, el 2015, el sector de l’alimentació i les begudes va augmentar la seva producció industrial un 2,4% i les exportacions van créixer un 7,4%;

Les exportacions catalanes d’aquesta indústria representen prop del 29% del total d’exportacions espanyoles del sector. A tall d’exemple, el 2015 les vendes a l’exterior de sector a Àsia van créixer més d’un 16% (amb la Xina van augmentar un 57%), les dirigides a Amèrica prop d’un 8% i les destinades a l’Àfrica gairebé un 6%. A més, amb els Emirats Àrabs s’han multiplicat per quatre les exportacions alimentàries i amb l’Índia s’ha triplicat.

El sector compta amb els grans grups multinacionals (Nestlé, Danone, Cargill, Bimbo, etc.) que treballen amb plantes de producció molt especialitzades a nivell europeu. Aquesta indústria també està integrada per grups o empreses de capital local com Guissona, Europastry, Cobega o Idilia Foods (abans Nutrexpa), entre d’altres, així com per empreses d’origen català com Casa Tarradellas, Noel, Argal, Frit Ravich, Damm, Sant Miquel o Miguel Torres, que tenen una marcada presència en els mercats internacionals a través de l’exportació, la implantació de filials en altres països o la col·laboració amb altres empreses.

Les petites i mitjanes empreses del sector agroalimentari català juguen un paper destacat, atès que ofereixen productes de valor afegit i amb garanties totals en seguretat i traçabilitat alimentària, a més d’una alta especialització i innovació. Aquest conjunt d’empreses estan agrupades a PIMEC Agroalimentària, l’organització empresarial que és el màxim referent en aquest àmbit i que agrupa la major part de les empreses internacionalitzades.

Dins d’aquest sector, destaca la indústria càrnia, que genera una xifra de negoci d’uns 8.000 milions d’euros anuals que ve a ser el 32% del volum del sector agroalimentari i el 21% del PIB industrial de Catalunya. També és el que més exporta, amb un 20% de total de les exportacions agroalimentàries. El sector carni juntament amb el de pinsos i el de productes lactis representen gairebé la meitat de la indústria de transformació alimentària de Catalunya.

A Catalunya destaca el clúster del Camp de Tarragona, vinculat a les activitats agrícoles de la zona (vi, oli, fruita seca, etc.), el clúster vitivinícola localitzat a les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf; i el del porcí a Osona, la Garrotxa i altres comarques gironines.

Així mateix a Barcelona, entre el port i l’aeroport, es troba Mercabarna, el més important hub logístic i de distribució del sector alimentari del sud d’Europa. Mercabarna és motor econòmic de Catalunya perquè les seves 700 empreses facturen uns 5.000 milions d’euros anualment, proveeixen de productes frescos a 10 milions de consumidors i les seves empreses exporten als cinc continents.

D’altra banda, destaca també la fira Alimentària, la segona fira més important del món en aquest sector que en la seva última edició (2016) va reunir 40.000 empreses de tot el món i va ser visitada per 140.000 persones de 70 països diferents.

El sector logístic català és estratègic perquè és el pont que connecta la indústria productiva amb els mercats exteriors, contribuint d’aquesta manera a generar cadenes logístiques eficients i competitives.

El territori, geoestratègicament situat a la Mediterrània i al sud d’Europa, està dotat d’un sistema d’infraestructures marítimes, aèries i terrestres interconnectades que el relacionen amb 400 milions de consumidors a Europa i el Nord d’Àfrica en tan sols 48 hores.

Catalunya compta amb unes 40.000 empreses relacionades amb el sector logístic i el transport que donen feina a unes 155.000 persones i que suposen el 20% del total d’Espanya.

El pes econòmic del sector logístic sobre l’economia catalana varia en funció de l’escenari que es tingui en compte. Amb dades de 2013, és a dir, sense els increments de les activitats logístiques i de transport registrades en els dos anys posteriors (2014 i 2015), si només es té en compte el transport de mercaderies, les activitats d’emmagatzematge i afins al transport i les activitats postals i de correus, el pes del sector en l’economia és del 3,7%. Si a aquest escenari d’activitats se sumen l’activitat d’aprovisionament i distribució del comerç a l’engròs, el pes del sector puja fins al 8,4%. Finalment, si es té en compte un escenari més extens que inclou l’activitat de aprovisionament i distribució del comerç al detall, el pes econòmic de la logística a Catalunya s’eleva fins al 12,3%.

Les diverses àrees i zones logístiques repartides per Catalunya sumen una superfície de magatzems i plataformes que supera els 6,7 milions de metres quadrats, xifra que suposa prop del 24% de la superfície logística existent a Espanya. Barcelona i la seva àrea metropolitana encapçala el rànquing en metres quadrats de superfície logística, amb més de 4,9 milions.

El 2015, el sistema logística català va registrar un volum de mercaderies gestionades de 367 milions de tones, que suposa un increment del 7,4% respecte a l’any anterior. Per modes de transport, les mercaderies mogudes per carretera, amb 278 milions de tones, van créixer un 9%, sent la demanda internacional la que més va augmentar, amb un 19%. En el període 2014-2015 també va augmentar un 2,3% el volum total de mercaderies gestionades per tots els ports catalans i, si es té en compte els ports de Barcelona i Tarragona, l’increment agregat de volum mogut va ser del 3,1%. També destaca l’augment significatiu mogut pel sistema aeroportuari català que en el bienni 2014-2015, va créixer un 14% en volum de tones de mercaderia transportada.

Pel que fa a la intermodalitat, Catalunya està experimentant una tendència creixent en les cadenes intermodals, en concret les que utilitzen la combinació ferrocarril-vaixell, que registren un creixement interanual del 9%. Així mateix, les cadenes intermodals ferroviàries representen ja el 40% de total de mercaderies mogudes per tren en volum de tones. També és destacable que el transport ferroviari de mercaderies internacional és un dels que més creix, concretament més d’un 13% el 2015 i un 98% en els últims cinc anys.